Aquesta vegada ajunto dos llibres en una sola entrada. El motiu principal és que no se’n pot comentar gaire i que els dos són orientals, un és xinès i l’altre japonès —tot i que això és tan absurd com si un oriental comentés un llibre català i un de polonès junts perquè tots dos són occidentals…

Coberta.

SIJIE, DAI: Una nit que no havia sortit la lluna. Barcelona: Edicions 62, 2007. [traducció d’Anna Casassas]

“ […] una jove francesa viatja fins a Beijing per estudiar xinès. Ben aviat coneix un noi […] que no tardarà gens a revelar-li la seva preocupació més secreta: retrobar les parts desaparegudes d’un misteriós manuscrit […].”

Possiblement la meva opinió deriva de la meva ignorància, però per a mi és un llibre que es pot llegir, però prescindible. Relata la simple vida dels dos protagonistes, que descobreixen per quines mans ha passat el manuscrit. Tot i que la novel·la mostra una intenció d’introspecció, jo no hi veig més que una llegenda explicada a trossos per dos joves qualssevol.

YOSHIMOTO, BANANA: Sueño profundo. Barcelona: Tusquets Editores: 2006. [traducción de Lourdes Porta]

Cubierta.

“Tres jóvenes que atraviesan un periodo difícil de su vida son las protagonistas de estas bellas historias que exploran los abismos que se abren cuando todo parece desmoronarse y sólo [es un sólo de antes de la reforma] queda el vacío.”

El libro consta de tres relatos independientes con el factor común de encontrar respuestas en los sueños. Las narraciones están impregnadas de depresión y los argumentos son, por lo menos, curiosos. Sueño profundo posee el aura de misticismo que la novela anterior, en un contexto budista, no consigue crear. Además, es breve. Es un buen libro para llenar uno de esos huecos entre lecturas pesadas. Mi duda es: ¿En qué pensaba la autora cuando escogió su seudónimo?

He de reconèixer que sempre m’ha atret més el Japó que la China. I a vosaltres?