Milers d’imatges de Nadal saturen les xarxes socials i sembla que tothom viu unes festes esplèndides menys jo, que no en dic res. Doncs aquí ho teniu.

Idealment, per celebrar Nadal en condicions s’ha de decorar la casa. Al pis només hi tenia quatre boles que vaig comprar l’any passat, però no tenia on posar-les. Per sort, al costat del portal hi ha un basar xinès i hi vaig trobar un arbret d’uns seixanta centímetres a tres euros que, junt amb les quatre boles que tenia i uns serrellets que vaig comprar, vesteix el menjador de meravella. A més, fa dos caps de setmana vaig guarnir la casa de la meva mare, que si no la decoro jo, ja no ho fa ningú.

Sempre queda bé, també, fer alguna activitat de neu o gel —ja que són elements propis de la província de Barcelona— i per això vaig anar a patinar sobre gel a plaça Catalunya amb l’anglès estranyot. A ell li sabia greu col·laborar a l’exagerada despesa energètica que suposa mantenir aquella pista, però “tot sigui per mantenir l’economia de la ciutat”.

Si bé tot això fa Nadal, el detall imprescindible són els àpats familiars. El del dia 25 va anar seguit d’una sessió de jocs de taula; el del 26, d’una sessió de cinema. Tots dos van anar seguits d’un sopar lleuger. I encara gràcies que vam sopar.

Una sola cosa és segura, i és que si ja és Nadal, aviat serà la nit de Cap d’Any. Deu ser per això que m’han invitat a la muntanya el cap de setmana. El problema de la gent simpàtica i atractiva és que oblidem les raons òbvies perquè el que sembla òbvi és que vulguin una cita.