No sóc el primer a anunciar que ja és 2013 —més aviat podria ser l’últim tenint en compte que ja és quasi 2 de gener—, però tampoc no és la meva feina anunciar-ho.

Sembla que he recuperat el costum dels caps d’any variats després dels tres anys que els vaig celebrar al Vaticà. I us asseguro que fer el canvi d’any al Vaticà és un luxe i un plaer, però la vida et porta per molts camins i jo sempre he tingut esperit d’explorador.

Aquest cop he passat uns dies a la muntanya prop de Tremp (a una hora de Lleida, per als menys cultivats) amb un grapat de químics. Contràriament al que pugueu pensar, no vam mencionar la química; tret d’un petit dubte sobre el foc propi de l’Ariel que ens va sorgir mirant la foguera.

Com sempre que pugem a aquella casa, hem jugat a jocs de taula i a videojocs de preguntes o d’habilitat, hem menjat molt més del que hem cremat en excursions i encara ens ha sobrat menjar per endur-nos-en una bossa cada u.

El cas és que avui comença un dels millors anys de la meva vida fins al moment. Com ho sé? Perquè m’ocuparé jo que ho sigui.

Just darrere de casa. (font: Panoramyx)