És tard, no sé quina hora és

Alguns dies planeges moltes coses i al final perds el temps i no en fas cap. De vegades un dia ha de ser avorrit i te’n vas al llit cansat de tot el que has fet.

Ahir, com tots els dimecres, hauria d’haver passat el matí buscant bibliografia per al treball de correcció lingüística, fet la classe d’anglès de la tarda i res més; un dia avorrit i llarg. Però vaig estar tan extraordinàriament ocupat que no me’n vaig adonar i ja era l’hora d’anar al llit.

De nit no funciona.

De bon matí, a les 9 h, vaig sortir a córrer amb un amic. Jo, personalment, feia sis mesos que vaig decidir sortir a córrer de matins. Potser al novembre hi torno. A les 11 h tornava a casa per dutxar-me, tornar a esmorzar i marxar cap a la facultat de química, on vaig arribar a les 12 h. Havia d’acabar un pòster per a la setena edició de Masterquímica —que és la setmana que ve i hi esteu tots convidats. Hi vaig treballar durant tres hores fins que a les 16 h vaig sortir a encarregar que me l’imprimissin i a les 17 h ja m’acabava el dinar que havia preparat corrents. A les 18 h començava la classe d’una hora i mitja, després de la qual vaig corregir els deures que havia posat el dia anterior. Passades les 20 h sortia de l’acadèmia per anar a plaça Catalunya a agafar el tren cap a Vilafranca perquè havia rebut un paquet que ara aniré a recollir. Passades les 21 h sortia de l’Fnac de plaça Catalunya per agafar el tren de debò. A les 23 h vaig menjar-me un entrepà de truita francesa i a les 24 h em ficava al llit.

I poca broma que avui també serà un dijous excepcional. Realment corro pels carrers.

Quin sol ser el vostre dia més avorrit? I el més ocupat?

3 thoughts on “És tard, no sé quina hora és

  1. Per desgràcia, les estones (perquè mai no són dies) més avorrides són a la uni. De vegades, els profes parlen li-te-ral-ment a les parets.

  2. Doncs a mi la uni em mola bastant e, perdoneu, però algú ho havia de dir! L’autèntica llàstima és acabar Humanitats aquest any 😦

    En fi, les estones més avorrides són quan estic a casa i no hi ha res a fer… i a sobre, em fa mandra jugar a la Play… són els moments més complicats sens dubte!

  3. Jo també m’ho passava bé a classe, en totes les etapes acadèmiques. Fins i tot, un dia que estava mig deprimit a casa vaig plantejar-me fer campana, però llavors vaig pensar: “Però si a la universitat és on t’animes més!” I va funcionar.

    I això d’estar avorrit i fer-te mandra jugar a la Play també ho he patit i fa molt de mal.

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s