Il·lumina’m

Hi ha un forat davant de casa meva. De fet, hi ha un forat de dues rajoles d’ample per moltíssimes de llarg just a la porta de casa, per tant, la gimnàstica matutina per a mi no és opcional si pretenc sortir al carrer. Dos o tres paletes d’aquells de guardiola a l’aire, veu trencada…

La mida no importa, és cultural

Queden sis dies per les eleccions i —entre tanta llengua, cultura, immigració i independència a debat— fa pocs dies em va passar una cosa bastant relacionada amb tot plegat i que m’ha passat molts més cops dels que puc tolerar, que tampoc no són gaires, les coses com són. La setmana passada vaig conèixer un…

Tenim quatre galtes

Avui he anat al lavabo al laboratori. Ho sento, no entraré en detalls, cada u que s’entretingui amb els seus propis residus. El que volia dir és que he vist una cosa que ja he vist moltes altres vegades i que trobo patètica: la tapa del wàter esquitxada. Cal? Se suposa que som gent de…

Monitors per diners

La setmana passada em van trucar per fer una substitució de monitor de menjador a prop del laboratori, a Sarrià. No era una escola pública, era del tipus que poden pagar les família de Sarrià. Automàticament imaginem nens amb uniforme, escola religiosa, passadissos tipus Hogwarts i professors estirats. I no ens equivoquem gens. Em vaig…

El problema: unes ratlles

Fa quasi un mes que vaig comprometre’m a publicar alguna cosa feta amb Photoshop abans de novembre. Vaig fer-ho públicament per sotmetre’m a la cruel crítica de l’opinió i el menyspreu popular en cas que no complís. Bé, es demostra que o bé el poble és molt poc crític, o bé li importa un cogombre…

Señoras a las puertas del metro

La gente que va en metro son, por definición, salvajes sin educación. A veces es difícil sobrevivir allí si no eres uno de ellos, más que nada porque te despiertan los instintos y terminas en prisión. Vamos a fijarnos en un espacio muy reducido: las puertas. Miden poco más de un metro y cobran protagonismo…