Yo, mí, me, conmigo

Las relaciones de pareja suelen ponerme en estado vegetativo. No soy de esos que desaparecen del mapa y no los puedes sacar de casa y son incapaces de hacer nada solos, pero sí que mi poder de iniciativa desciende. Ya hace más de una semana que decidí recuperar mi esencia y animar un poco mi…

Cristalleria nova

Si hi ha algú expert en separacions amistoses en aquest planeta, aquest no sóc jo. O això semblava fins fa poc. Fa dues setmanes us vaig dir que havia deixat una de les feines de professor per falta de temps. Ara bé, he deixat l’escola molt a gust amb ells i a ells els ha…

Al meu est de l’edèn

Fa un parell de mesos us vaig dir que havia completat la brúixola de Barcelona, però no us he parlat mai de tots els punts cardinals amb detall. Bé, aquí en teniu un. Val a dir que el primer punt cardinal no va ser exactament barceloní, però s’hi acostava molt i, com que tenia una…

Retrobament d’una nit d’estiu

Ja és estiu oficialment, i no ho dic pel canvi d’estació, sinó perquè ahir van acabar les classes, avui comencen els campaments i ja comencen les festes de poble amb la revetlla de Sant Joan. L’estiu porta molts canvis, com ara els retrobaments amb gent que no veus o veus molt poc durant l’hivern. Durant…

Els últims sopars, en plural

Diumenge i dimarts passats veig tenir dos sopars. Dilluns hauria d’haver anat a un altre, però m’hauria costat quasi una cinquena part del meu últim sou. El sopar de diumenge va ser al pis de la barbacoa internacional. El meu amic anglès volia practicar el castellà i vaig anar a passar el vespre amb ell.…

L’interessant i desconegut pont de febrer

Potser no tothom coneix el pont de febrer, probablement perquè me’l vaig inventar casualment a principis d’aquesta setmana. És un pont per a celebrar els retrobaments, tant amb antics amics com amb tu mateix. Aquesta setmana no vaig passar el cap de setmana a Vilafranca, com ja sabeu, vaig estar a Barcelona celebrant el MIR.…

Friends will be friends

Ayer fui a la playa de Sitges con dos amigos. El plan era pasar la tarde allí y después ir a San Quintín, mi pueblo de verano. Desgraciadamente, no hay buena comunicación en transporte público entre Sitges y Villafranca; ni pensarlo con San Quintín. Así que íbamos a coger el tren hasta Coma-ruga, hacer transbordo…