Potser no tothom coneix el pont de febrer, probablement perquè me’l vaig inventar casualment a principis d’aquesta setmana. És un pont per a celebrar els retrobaments, tant amb antics amics com amb tu mateix.

Aquesta setmana no vaig passar el cap de setmana a Vilafranca, com ja sabeu, vaig estar a Barcelona celebrant el MIR. Però com que la tècnica de la motxilla és una cosa necessària per a l’alimentació d’un servidor, diumenge vaig anar-hi. Com que ja no tinc gaire feina al laboratori, vaig decidir quedar-me a Vilafranca un dia més i tornar dimarts a Barcelona.

Vaig dedicar el dilluns a la introspecció, a decidir què faria a partir de final de mes, quan hagi acabat el màster de química. I vaig decidir dedicar-me a la contemplació filosòfica; que potser no significa res, però sona a treballar poc i m’agrada. Seguiré donant classes a l’escola els dijous i divendres i la resta de la setmana seran per a passejar, culturitzar-me i redactar el treball del màster de correcció lingüística.

El mateix dilluns vaig començar a viure la meva nova vida relaxada i vaig sortir a fer un tomb abans de sopar. Quan quasi tornava a ser a casa, vaig trobar-me una antiga amiga que s’anava a trobar amb una altra i m’hi vaig unir amb molt de gust. Que en feia de temps que no ens vèiem i ens explicàvem les coses! Dimarts, una dona que no entén el concepte atenció ràpida de La Caixa va fer que perdés l’autobús cap a Barcelona i ho vaig entendre com un senyal per prolongar el misticisme un dia més. Dimecres ja vaig anar al laboratori despertant enveges pel meu pont de febrer i encara per la tarda em va trucar una altra amiga que passava casualment per la facultat i vam fer un cafè.

Crec que m’agradarà la meva nova vida.

Pregunta: Quins plans de vida teniu a curt termini?