Este año la generación del 85 hemos llegado al cuarto de siglo. Bueno, unos pocos todavía no, pero les falta poco. En Sant Quintí de Mediona los del 85 aprovechamos la excusa del paso del tiempo para reunirnos al menos una vez al año y mantener así los lazos que en nuestros tiempos mozos nos…
Aquesta setmana han pintat la part del laboratori vell on hi ha els ordinadors i això m’ha permès absentar-me una mica del lloc de treball. Un mica és mitja setmana. Dilluns va ser un dia de feina normal, dimarts no ho havia de ser. Els pintors havien d’anar a primera hora a pintar una paret…
La Mercè ja va acabar i demà em tocava escriure una entrada nova, però com que no vull que em vinguin a tirar pedres al bloc per no fer vaga, actualitzo avui. Diumenge vaig portar coses que necessitava al pis i després de dinar vaig anar a una festa al marge de la de la…
Són les festes de la Mercè i totes les festes impliquen concerts i deixalles. Divendres passat vaig anar als concerts del Fòrum. Val a dir que no vaig necessitar arribar-hi per notar l’ambient que hi havia perquè el metro era ple de gent que s’hi dirigia, gent beguda (o bevent). Bé, també hi havia gent…
Doncs, sí, estic fent una mica el camí cap a Oz. És perquè se’m van endur volant cap a un país desconegut? No. És perquè tinc calçat nou? No. És perquè els carrers estan pavimentats amb enormes pedres incòmodes per caminar amb tacons? No. És perquè al final no hi ha cap mag meravellós i…
Es tan gracioso como el éxito de las fiestas es inversamente proporcional al tiempo que se lleva preparándola. Supongo que es por eso de las expectativas. Cuanto más tiempo esperas algo y dedicas a ello, mejor lo esperas y puedes llegar a sobrevalorarlo, con la decepción que conlleva después. En cambio, cuando se improvisa algo,…
El passat diumenge va començar l’últim torn dels campaments d’estiu. La meitat de l’equip de monitors es va renovar i dissabte, la nit que els monitors estem sols a l’alberg, vam anar de festa major. Ens serviria per a celebrar l’amistat amb els monitors que repetim i començar-la amb els nous. Com que l’estada la…
[Terror y licor en Huesca – 1 de 2] La cosa no mejoró con la llegada de una zaragozana, anunciada sonoramente con el timbre para molestia de la compañera de piso de la Zanahorias. Afortunadamente no estaba durmiendo, estaba llorando porque el novio la dejó o algo así (nada importante). Salimos a comer un kebab…
Como algunos ya sabréis, hace unos fines de semana tuve el descuido de dejarme caer por tierras de locas psicóticas mononeuronales, lugar también conocido como Huesca. Lo sé, fui un insensato, pero allá donde fueres, haz lo que vieres. Me vi obligado a camuflarme entre las masas (y no me refiero a los quilos de…
Primer de tot, gràcies pels correus electrònics d’aquests dies (si en vas enviar un passa al següent paràgraf, si no en vas enviar cap… doncs, també). Per fi he fet una mica de festa decent a Lisboa! Tot començà a mitja setmana, quan vaig anar a un japonès a sopar amb dos pseudoamics (vaja, ens…
Traduquímica 