Són les festes de la Mercè i totes les festes impliquen concerts i deixalles.

Divendres passat vaig anar als concerts del Fòrum. Val a dir que no vaig necessitar arribar-hi per notar l’ambient que hi havia perquè el metro era ple de gent que s’hi dirigia, gent beguda (o bevent). Bé, també hi havia gent serena (amb la beguda preparada en una bossa de plàstic per quan sortissin del metro).

Totes aquestes bosses, ampolles i gots quedarien a terra al final de la nit. Primera font de deixalles. I no critico ni culpo a qui es porta la beguda. És normal fer-ho si cobren tres euros per una cervesa i molts per un combinat.

Van tocar tres grups. El primer, el que més ens interessava, quasi no el vam veure perquè érem fora parlant. Al segon tampoc no li vam fer gaire cas perquè les noies van estar tota l’estona fent trucades d’aquelles de “No et veig. Som al fons a la dreta, davant de l’escenari, però al final, on hi ha la barra del costat dels lavabos. A quin altaveu dius?”, que no arriben enlloc.

En aquell moment vam aprofitar per demanar un tall de pizza al Teleídem. Vaig tenir la sort de conèixer un dels que hi treballava i vam menjar gratis. Va quedar un pèl lleig perquè jo el saludava per parlar amb ell i no vaig poder perquè tenia feina. Em vaig sentir més aprofitat que simpàtic.

Evidentment, el cartró on anava la pizza va acabar a terra. Segona font de deixalles. Un altre cop, no culparé els consumidors (perquè jo en sóc un); sinó a l’organització, que omple tota una paret de lavabos, però no és capaç de posar contenidors o cap mena de recipient per a les deixalles.

Del tercer grup no n’havia sentit a parlar mai i em va sorprendre positivament. A aquelles hores ja t’havies de concentrar més en evitar les ampolles de vidre, plàstics i cartrons que en el ball en si. I també en aquella borratxa que em va destrossar el turmell d’un cop de peu i ni em va demanar perdó perquè tenia la percepció molt reduïda.

I ella ens porta a l’últim tipus de deixalles: els vòmits i els borratxos mateixos escampats per terra. Un cop més, no tinc res en contra dels que beuen; però si has d’acabar per terra vomitant a tort i a dret, molestant els que passen i espatllar la nit als amics que han d’estar per tu, queda’t a casa.

El resultat de tot això és que vaig poder arribar al metro sense tocar el terra més de cinc metres en tot el camí. Als pobles també hi fem festes majors i quan acaba la nit, tenint en compte les proporcions, no ho deixem tot tan brut.