La primera destinació del triangular d’estiu va ser la Toscana. No va ser una elecció meditada, va ser el resultat de fer coincidir els vols barats amb els dies de festa de la rossa d’Osca. Va ser la primera part d’un viatge improvisat i, per fer-ho realment improvisat i improvisable, vam buscar un alberg la…
Les últimes dues setmanes he estat de viatge. No vaig endur-me la càmera de fotos, o sigui que no cal que patiu, no haureu de veure’m a tots els monuments una i una altra vegada. No, jo parlaré dels vols. De fet, quasi ningú no menciona els trajectes entre les destinacions i sovint tenen algunes…
[Terror y licor en Huesca – 1 de 2] La cosa no mejoró con la llegada de una zaragozana, anunciada sonoramente con el timbre para molestia de la compañera de piso de la Zanahorias. Afortunadamente no estaba durmiendo, estaba llorando porque el novio la dejó o algo así (nada importante). Salimos a comer un kebab…
Ja trigava a aparèixer. No, no he mort jove, no he tingut aquesta sort (encara bo que han allargat el Carnet Jove uns anys, així tinc més temps per a fer-ho). Aquest és el cinquè correu electrònic del viatge intergalàctic en què ni tan sols surto de la península i ja sabeu què diuen dels…
Como algunos ya sabréis, hace unos fines de semana tuve el descuido de dejarme caer por tierras de locas psicóticas mononeuronales, lugar también conocido como Huesca. Lo sé, fui un insensato, pero allá donde fueres, haz lo que vieres. Me vi obligado a camuflarme entre las masas (y no me refiero a los quilos de…
Primer de tot, gràcies pels correus electrònics d’aquests dies (si en vas enviar un passa al següent paràgraf, si no en vas enviar cap… doncs, també). Per fi he fet una mica de festa decent a Lisboa! Tot començà a mitja setmana, quan vaig anar a un japonès a sopar amb dos pseudoamics (vaja, ens…
Ja ha passat una setmaneta des de l’últim missatge. Comprovareu que he afegit algunes adreces més al correu electrònic perquè hi havia certs energúmens que no estaven complint les seves funcions d’informadors. És una llàstima veure com gent que un dia va caure tan baix en el safareig recuperen la dignitat en el moment menys…
Aquí em teniu; després d’un vol més que tranquil (vaja, suposo, res no m’ha despertat) he arribat a Lisboa. Allà m’ha recollit la meva amiga portuguesa, a qui feia quatre anys que no veia. Com que ella tenia classes (pobres els estudiants), he sortit a fer un volt un cop m’havia instal·lat bé a casa…
En un lugar de Lisboa, de cuyo nombre no puedo acordarme porque no lo sé, dentro de nada vivirá un hidalgo de los de lanza en astillero (entiéndase como guste), música antigua, rocín desnutrido y felino sádico. No hi ha gaire a dir encara. Simplement algú m’ha exigit, pistola en mà i cara de xantatge…
Tengo una amiga muy bajita, pero muy simpática, que se va a vivir a Huesca. Le han dado una plaza de ginecóloga. Bueno, de hecho, esas cosas no las dan. Se ha pegado académicamente con toda España para conseguirla. Le he hablado muy bien del pueblo; perdón, la ciudad. Seguro que hará amistades rápidamente, la…
Traduquímica 