La primera destinació del triangular d’estiu va ser la Toscana. No va ser una elecció meditada, va ser el resultat de fer coincidir els vols barats amb els dies de festa de la rossa d’Osca.

Va ser la primera part d’un viatge improvisat i, per fer-ho realment improvisat i improvisable, vam buscar un alberg la nit abans de marxar només per al primer dia. Després ja veuríem.

A l’aeroport de Pisa i vam agafar el tren fins al centre ―una espera de trenta minuts per a un viatge de tres; podríem haver-hi anat a peu. Vam deixar les coses a l’alberg i vam sortir a donar un tomb abans de sopar. Precisament en aquell sopar va ser l’únic cop que vam menjar pizza i en un restaurant. La resta del viatge, la vam fer a base de supermercats; exigències de l’economia juvenil.

Abans de dormir, això sí, ens vam banyar a la piscina de l’alberg a la llum de la lluna. No és que ens gastéssim en allotjament el que estalviàvem en menjar, és que alguns sabem trobar les gangues.

El dia següent vam anar a la platja de Marina di Massa. Segons les indicacions hi havia un alberg al carrer delle Pinete. El que no deien les indicacions és que aquest carrer està compartit per diferents pobles i els vam haver de creuar tots per arribar a l’alberg. El bo és que l’alberg tenia un pati molt gran i estava a set metres de l’aigua.

La proximitat a la platja potser no era una cosa tan bona si tenim en compte que la superfície de l’aigua estava recoberta d’algues i que quan sorties et regalimava pel cos un líquid sospitosament negre en comptes de transparent.

Al vespre, quan anàvem a dormir, vam sentir música d’un càmping proper. La intenció era infiltrar-nos i unir-nos a la festa, però va acabar abans que hi arribéssim. Llàstima!

El dia següent vam anar a Florència, on ens vam quedar els dos dies i mig que faltaven. L’interessant allà van ser les nits.

La primera, la rossa va anar a dormir d’hora ―es fa gran― i jo vaig explorar la ciutat decidit a no dormir. Havent vist alguns espectacles nocturns, a mitjanit ja no sabia què fer i em vaig dirigir cap al que semblava la zona de festa. Incapaç de trobar un lloc on es pogués ballar vaig seguir un transvestit que vaig veure pel carrer, anés on anés segur que hi havia marxa. Efectivament, vaig acabar en un local amb música i molts estrangers del qual vaig sortir amb alguns amics mexicans, pocs italians i una invitació a visitar Los Angeles quan vulgui.

El dia següent vam dormir per la tarda i després de sopar vam organitzar una partida de cartes amb els companys de l’hostal. No cal dir que al davant no hi teníem només cartes i que la partida va acabar en festa per la ciutat.

El matí següent ens vam acomiadar. Ella tornava cap a casa i a mi ja m’esperaven a la Bretanya francesa.