S’acaben les vacances i després de tant parlar del Tió i del caganer i de com en som d’escatològics els catalans, crec que ha arribat el moment d’acceptar el que som i actuar com a tals. Avui us parlaré del lavabo de la casa de Sant Quintí on vaig passar tots els meus estius fins…
Alguna vegada ja he expressat la meva aversió cap a les festes oficials que has de celebrar tan sí com no perquè al teu voltant tothom ho fa. Avui toca, evidentment, cap d’any. Permeteu-me que us sorprengui: ja és 2012. Entenc que molts de vosaltres no us n’hagueu adonat perquè probablement no heu estat dues…
Fa uns dies us vaig escriure una frase com a pista del que serien les meves vacances. Si heu estat quatre dies sense poder dormir esperant la resposta, és que no teniu una vida gaire interessant, o que heu abusat dels àpats festius —més del normal. La pista era: If yowm saft enuff ter cum…
Ahir va ser l’últim dia de classe de l’any —que no vol dir que no treballi altres dies amb la correcció del diccionari— i segurament hi va haver centenars de sopars de Nadal arreu de Catalunya. Per a mi van ser 24 hores festives, des que em vaig llevar ben d’hora per anar a l’escola…
Després del que us vaig dir fa poc més d’una setmana, era inevitable que abans d’acabar l’any tornés a parlar de la biblioteca Jaume Fuster de Lesseps. Mentre no tinc connexió a casa ni veïns generosos —tot i que més probablement ignorants— que tinguin xarxa Wi-Fi sense contrasenya, sóc un més dels usuaris regulars de…
Fa unes setmanes que els carrers estan engalanats amb llums de colors, tothom comença a ser feliç i bona persona perquè s’acosta Nadal i toca ser-ho i el màxim patiment prové del dubte sobre què regalar. Nadal és una època estranya. Durant dues setmanes tot és bondat i amor i la resta de l’any no…
Ahir va ser un dia estrany; un d’aquells dies que té moltes coses bones, però a què no li’n falta quasi cap de dolenta. Em vaig llevar abans de les 9 h per anar a la biblioteca de Lesseps. Quan em vaig mudar fa una setmana vaig pensar que tenia sort d’anar a viure al…
Si heu dubtat alguna vegada de la veracitat de les meves paraules, aquesta es l’entrada que us farà canviar de parer. Si, pel contrari, no n’heu dubtat mai, sou uns il·lusos. Fa una setmana vaig arribar deu minuts tard a classe. Això podria ser una anècdota sense interès si jo no fos el professor. Segons…
En l’última edició de la sèrie Sol a classe us vaig explicar com la substituta també s’havia posat malalta i jo havia quedat com a l’únic supervivent a la maledicció del professor d’anglès. Avui us ofereixo l’esperat desenllaç de la història —esperat perquè sé que se us feia tan pesat llegir-la com a mi viure-la.…
Sovint, quan algú s’assabenta que tinc estudis de química, traducció i correcció, em pregunten si em vull dedicar a les ciències o a les lletres. Bé, qui diu que siguin excloents? Fa uns mesos us vaig parlar del Diccionari enciclopèdic de medicina (DEM) i fa dues setmanes vaig escriure sobre el TERMCAT. Doncs, tinc l’honor…
Traduquímica 