No és tan perillós com sembla. Segur que tots coneixeu algú que us explica coses de la seva feina, sabeu on treballa i milers d’anècdotes; però no teniu ni idea de a què es dedica exactament. Bé, jo en sóc un.

He estat un any parlant del laboratori i el màster i la setmana passada vaig fer la presentació, però mai no us he explicat què hi feia ―ni a alguns companys del laboratori. No era gran cosa, si us ho explico segur que ho entendreu tots. A més a més, no us voldríeu perdre una història relacionada amb l’alcohol, oi? Hem desenvolupat un mètode per a analitzar polifenols en vi per cromatografia de líquids. “Hola, Òscar, bon dia? Se suposa que era una cosa simple.”

Polifenols: Substàncies com les de la imatge, amb aquests anells i els –OH enllaçats.
Cromatografia: Resumint, les solucions passen per una columna plena de partícules minúscules i els compostos avancen més o menys ràpidament i per tant, se separen segons l’afinitat a les partícules. Llavors obtens un cromatograma com els tres que he superposat en la imatge i ja tens totes les dades que necessites.

Impressionant, eh?

La qüestió era aconseguir un cromatograma útil. Vam desenvolupar el mètode per a fer-ho i ara treballen amb un estudiant nou per demostrar que es poden distingir els vins segons les seves característiques (que es pot). Això seria útil per a controls de qualitat i coses per l’estil.

El millor de la investigació van ser les festes del vi. O esperàveu que deixéssim perdre les sobres de les mostres?