“Ja fa més de mil anys, a finals del segle primer, una de les tribus va tenir una idea molt perillosa. Buscaven la manera de controlar la màgia per a guanyar la guerra i imposar-se sobre la resta. [P]lanejaven dominar els set poders i privar les altres nissagues de possibilitats per defensar-se. Per a aconseguir-ho van demanar ajuda a un bruixot que habitava una cova fosca i humida d’una muntanya no gaire lluny de la capital. […]

Bé, el bruixot va crear una flama; una flama que cremava sense combustible, una flama freda com la neu, una flama que permetia a qui la portava controlar els quatre elements i els tres poders esotèrics. […]

Amb el pas dels segles, la tribu va exterminar exèrcits sencers amb la flama i molta sang freda. Les muralles de la capital, derruïdes en les lluites d’abans que demanessin ajuda al bruixot, havien estat substituïdes pels cadàvers de milers de guerrers de les altres nissagues, que es van unir per a destruir aquella arma diabòlica. Va ser amb aquesta intenció que es va crear l’Organització.

Tot i que el remei va ser pitjor que la malaltia perquè això no va agradar als heretges i, ara fa cent anys, van despertar el secret que amagava la flama, la bèstia. La bèstia és un drac de setanta metres de llarg amb un cap a cada extrem del cos, tots dos proveïts d’un parell d’ales fetes de boira, d’ullals de dos pams i d’un alè de foc que fon el més noble dels metalls. […]

Desgraciadament, l’Organització no va poder eliminar la bèstia perquè una bruixa de cabells negres i onejants […] es va materialitzar al lloc dels fets i la va fer desaparèixer en un tancar i obrir d’ulls. Els missioners, atònits, van veure com fugia amb la flama a les mans.

De tot això fa ja més de mil anys, però aquesta bruixa encara és viva en algun lloc del principat i espera el millor moment per a recórrer el cel muntant sobre la bèstia i exterminar tots els llinatges menys el seu.”

[Fragment de Job – Apocalipsi 1]

Referència actual a la llegenda. (font: Relats conjunts)