Espectacle, gales, fama i ciència

En l’última entrada us animava a participar al science slam d’Orlando. Com que sé que sou més aviat mandrosos i preferiu mirar a fer, us ensenyaré el que us perdreu per no haver-vos-hi apuntat.

Un dels participants de Nantes [extret del vídeo]

Un dels participants de Nantes [extret del vídeo]

L’abril del 2015 vaig participar en una sessió especial d’un congrés. Aquella sessió era per presentar la ciència d’una manera atractiva, entretinguda i fàcil d’entendre; ciència per al poble. També era un concurs —i jo vaig guanyar. El meu musical Disney sobre pesticides en salmó va ser un èxit tot i les meves habilitats vocals. Probablement el ball, el canvi de vestuari a l’escenari i les bromes pujades de to van compensar-ho.

Des de llavors, a tots els congressos hi ha desconeguts que se m’acosten per recordar-me que per ells el meu espectacle va ser molt més memorable que qualsevol estudi que faci al laboratori. Però no em preocupa si al final puc viure d’això.

La Society of Environmental Toxicology and Chemistry (SETAC) m’està ajudant a aconseguir-ho. El desembre passat, SETAC Globe va publicar una entrevista al guanyador de la primera edició i a mi, de la segona. I ens van oferir presentar el science slam d’aquest any a Nantes. No cal dir que vam acceptar —fet que no evita que ho digui.

És frustrant decebre a tothom que pregunta si hi ha cap vídeo del musical. D’altra banda, aquest any el meu copresentador, el Michele De Rosa, va filmar tot l’espectacle. Bé, la bateria de la càmera es va acabar durant l’última participant, però van reconstruir el final amb trossos enregistrats per l’Erika Brockmeier, que feia un reportatge del science slam. Aquest és el vídeo de la sessió (quasi) sencera. Sí, és en anglès i sense subtítols.

5 thoughts on “Espectacle, gales, fama i ciència

    • Si et refereixes als moments en què surto jo: minuts 5-15, 28-33, 52-55, 1h08-1h12. Si vols veure algun dels participants, els primers (min 15) tenen gràcia i fan molt senzilla una cosa que podria no ser-ho i la tercera (min 55) no és tan simple però és més visual/acrobàtica. El segon comença molt bé, però es perd a la meitat i s’allarga massa.

      • Jo que pensava que la ciència havia de ser seria xD
        Com t’ho fas sempre per trobar una excusa per acabar cantant?

      • La ciència és seriosa; la manera d’explicar-la depèn del científic.

        Pel que fa a cantar, la veritat és que no ho sé. És un mal hàbit per al qual ni tan sols estic preparat. Però més d’un cop en congressos se m’han acostat desconeguts per preguntar quan ho tornaria a fer (de debò).

  1. Retroenllaç: ‘Seafood Tango’: peix, marisc i cabaret | Traduquímica et al.

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s