En l’última entrada us animava a participar al science slam d’Orlando. Com que sé que sou més aviat mandrosos i preferiu mirar a fer, us ensenyaré el que us perdreu per no haver-vos-hi apuntat.

L’abril del 2015 vaig participar en una sessió especial d’un congrés. Aquella sessió era per presentar la ciència d’una manera atractiva, entretinguda i fàcil d’entendre; ciència per al poble. També era un concurs —i jo vaig guanyar. El meu musical Disney sobre pesticides en salmó va ser un èxit tot i les meves habilitats vocals. Probablement el ball, el canvi de vestuari a l’escenari i les bromes pujades de to van compensar-ho.

Des de llavors, a tots els congressos hi ha desconeguts que se m’acosten per recordar-me que per ells el meu espectacle va ser molt més memorable que qualsevol estudi que faci al laboratori. Però no em preocupa si al final puc viure d’això.

La Society of Environmental Toxicology and Chemistry (SETAC) m’està ajudant a aconseguir-ho. El desembre passat, SETAC Globe va publicar una entrevista al guanyador de la primera edició i a mi, de la segona. I ens van oferir presentar el science slam d’aquest any a Nantes. No cal dir que vam acceptar —fet que no evita que ho digui.

És frustrant decebre a tothom que pregunta si hi ha cap vídeo del musical. D’altra banda, aquest any el meu copresentador, el Michele De Rosa, va filmar tot l’espectacle. Bé, la bateria de la càmera es va acabar durant l’última participant, però van reconstruir el final amb trossos enregistrats per l’Erika Brockmeier, que feia un reportatge del science slam. Aquest és el vídeo de la sessió (quasi) sencera. Sí, és en anglès i sense subtítols.