Existeixen milions de compostos químics i cada un té el seu nom. Però n’hi ha que en tenen més d’un i més de dos, com ara el conegut explosiu TNT.

Tot i que avui dia existeix un sistema per anomenar els compostos seguint unes normes, en el passat els noms s’escollien relativament a l’atzar. Els noms que segueixen les normes actuals tenen la particularitat de descriure exactament l’estructura dels compostos i s’anomenen noms sistemàtics. Els noms que no segueixen aquestes normes i no descriuen l’estructura dels compostos s’anomenen noms trivials.

Tots els compostos tenen un nom sistemàtic. De vegades més d’un, si l’estructura és complexa i es pot descriure utilitzant diferents fragments. D’altra banda, no tots els compostos tenen un nom trivial. El TNT és un exemple de compost amb diferents noms:

• trinitrotoluè
• 2,4,6-trinitrotoluè
• 1-metil-2,4,6-trinitrobenzè
• trilita (nom trivial)
• TNT (sigla)

Trinitrotoluè és una simplificació de 2,4,6-trinitrotoluè (que es llegeix dos quatre sis trinitrotoluè, sense dir comes ni guions) i la sigla TNT prové d’aquest nom sistemàtic. Com el nom indica, hi ha tres grups nitro (-NO₂) en les posicions 2, 4 i 6 del toluè. El nom sistemàtic 1-metil-2,4,6-trinitrobenzè utilitza uns fragments diferents, ja que separa el grup metil (-CH₃) de l’anell de benzè, que quan van junts s’anomenen toluè.

El trinitrotoluè és un sòlid groc que fon a 82 ºC. Es dissol en alcohol, però no en aigua. És un explosiu segur perquè a temperatura ambient no explota sense un detonador. El que no és tan conegut és que també s’utilitza per sintetitzar colorants.

Tota aquests informació i més la podeu trobar al Diccionari de química del TERMCAT, en el qual ja sabeu que treballo.