S’acosta l’estiu i el maig del 2019 la Judit Camargo va crear Roka Furadada, una empresa que distribuirà cremes solars amb filtres solars intel·ligents que s’activen segons la radiació que els arriba.

Connectem el Zoom d’acord amb la moda actual. Ens veiem per primer cop. La Judit no ha anat a la perruqueria durant el confinament. Ho diu ella, no jo. Ja s’ha trencat el gel.

Així comença l’entrevista que vaig fer a la Judit Camargo per al blog del Postgrau en Comunicació Científica de la Universitat de Vic. Podeu llegir l’entrevista a la web d’Eduscopi, que són qui coordina el postgrau.

En aquesta entrada comparteixo algunes declaracions de la Judit i hi afegeixo dues preguntes en exclusiva que van quedar fora de l’edició final per limitacions d’espai.

Sobre el món de la recerca

«En realitat, treballar en empresa dins de la part tècnica tampoc no és tan diferent de fer recerca a la universitat, tret que tens més recursos i et guanyes més bé la vida.»

Sobre els filtres solars intel·ligents

«Vam aconseguir fixar les molècules dins d’aquesta carcassa. Així evitàvem els efectes tòxics en les persones, en els coralls i en el medi ambient.»

Llavors els filtres intel·ligents no es poden escapar de la carcassa?

Caldrien unes condicions extremament àcides. Caldria que el mar tingués una acidesa semblant a l’àcid fluorhídric, cosa que és poc probable. No se sap mai, perquè amb el diòxid de carboni els mars cada vegada estan més àcids. Però caldria un poder àcid molt alt per dissoldre les carcasses.

Sobre l’empresa

«Ara la majoria dels filtres solars es sintetitzen a la Xina i a l’Índia i nosaltres els voldríem fabricar aquí.»

«Jo tenia un punt d’inconsciència, també ho he de dir, d’embarcar-me i ja trobaré els diners. Sort que he estat molt ben assessorada, perquè si no…»

El nom de l’empresa és Roka Furadada, escrit amb k i amb u. Això té algun sentit?

Els meus pares tenen un apartament a Torredembarra i allà hi havia una roca foradada molt guapa que ens agradava molt anar-hi i banyar-nos i que va desaparèixer quan van fer el port de Torredembarra. Va ser una pena perquè era de les coses més guapes que tenia la platja. En tinc molt bon record. I com que és una empresa de filtres, vaig fer la connexió amb el mar i el Sol. I resulta que quan demanes el nom de l’empresa és una mica una tómbola. Tu poses unes opcions i ells decideixen quina et donen. I vaig dir «Ho poso així, amb una k i una u, que segur que no està agafat». I efectivament.

Sobre les dones en la ciència

«Quan vaig fer la selecció, la veritat és que les persones que em van semblar més capacitades eren dones.»