Joan Solà.

Aquesta nit s’ha mort Joan Solà, filòleg i lingüista que va rebre l’any passat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Des del 1965 va ser professor a la UB i en altres institucions. Tots els seus alumnes amb qui he tingut l’oportunitat de parlar l’elogien i agraeixen haver pogut tenir-lo de mestre. Jo només vaig veure’l en una ocasió l’any passat a l’acte d’inauguració del màster de correcció i assessorament lingüístic que vaig fer a la UAB i no en puc dir gran cosa, però va ser suficient per veure la dedicació i la passió per la llengua que transmetia i la manera pròxima, entretinguda i entenedora que tenia de fer-ho.

També va escriure una quarantena de llibres i tenia presència en els mitjans de comunicació; com ara en el diari AVUI, on fa una setmana va escriure el seu últim article acomiadant-se de la publicació. Crec que l’última part té avui més significat que mai.

“Però és llei de vida: cal donar pas als més joves, que tenen molta més empenta i més informació (i molta més facilitat d’obtenir-ne amb les noves tècniques) i veuen la vida de la llengua de més a prop, sense els nostres encarcaraments. Afortunadament hi ha des de fa mesos i anys més d’un col·lega que barrina amb molta preparació i molta gràcia sobre aquesta llengua, que és inexhaurible, com ho és tota ciència: cada generació renova els punts de vista i la metodologia de tot allò que toca, i gràcies a això podem avui llegir més bé que ahir els grans poemes homèrics o la Bíblia, podem escrutar amb menys mitologia el passat històric, podem «llegir» amb més claredat les excavacions d’Empúries, podem veure la llengua sota prismes ja molt diferents dels que tenien / teníem als anys seixanta-setanta del segle passat. I això no és sinó un gran signe de civilització i d’esperança. Deia l’Iu Forn, que va plegar també d’escriure en aquest diari fa uns mesos, que darrere meu en vindrà un altre, i un altre, perquè la vida continua, i el que és passar passar, no passa mai res de més transcendent, encara que les presses i els reclams dels mitjans de comunicació i dels polítics de vegades sembla que ens volen posar l’ànsia i la por al cos.

Apa, lectors, a continuar fidels als mitjans escrits o dits en català, a continuar gaudint dels comentaris lingüístics que els especialistes voldran anar-nos proporcionant. I moltíssimes gràcies.”

Gràcies a tu.