Torno a casa, però no per Nadal

Torró El Almendro.

 

El meu pont particular ha acabat i torno a la feina, torno al laboratori, torno a casa, però no per Nadal encara; o sigui que no penseu que em subvenciona cap marca de torrons, tot i que aquests dies n’he menjat bastant, però d’una altra marca.

Abans d’ahir vaig tornar de Bilbao (on he passat les vacances, si no, hauria dit un altre lloc, òbviament) i vaig posar tota la roba a la rentadora. Després de cinc dies fora cal fer-ho. Un cop fet això vaig anar a la biblioteca per posar-me una mica al dia amb la feina. De tornada a casa vaig estendre la roba, vaig sopar i vaig anar cap a l’habitació i llavors va tornar a passar: va marxar la llum.

De fet, jo no ho vaig notar perquè era una d’aquelles apagades a mitges que tenim i no va afectar la meva habitació, però sí totes les altres. Un dels meus companys de pis, que era a casa, va anar remugant cap a la caixa de fusibles. Com que no hi havia res a fer, vam anar a dormir esperant que l’endemà tot tornaria a funcionar amb la normalitat que no sol fer-ho. I així va ser.

Em vaig dutxar, vaig esmorzar i vaig marxar cap a l’escola on sóc professor d’anglès amb la bossa d’esports. Portava la bossa d’esports i no la meva coneguda motxilla perquè havia quedat amb les noies del laboratori per fer la meva segona sessió de prova d’un gimnàs on tens una sessió de prova ―no és culpa meva que no demanin dades personals. Esperava que la classe de body-alguna-cosa no treballés gaire les cames perquè les tenia una mica cansades després de les vacances. Però un no té sempre el que desitja.

Era una tortura imitar la monitora tot orgullós fent-li un somriure mig còmplice mig assassí i rebre com a resposta un somriure amable, però sàdic. Quan vaig arribar a casa només volia sopar i ficar-me al llit, però havíem tingut una altra mitja apagada. Sí, podia fer de tot a la meva habitació amb electricitat, però no podia cuinar ni veure la televisió. Vaig jugar a la Nintendo DS durant una hora fins que el televisor va fer aquell soroll que fa quan li arriba la llum i llavors vaig poder cuinar i anar a dormir.

No hi ha obres al carrer ara, per tant, el problema deu ser nostre. Sigui com sigui, espero que no torni a passar; és molest per a mi viure així i tampoc no crec que vosaltres vulgueu patir les meves històries elèctriques cada dues setmanes. O sí?

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s