Els alumnes de tardes del tercer curs del Col·legi de Teatre de Barcelona han representat aquesta setmana l’obra Maria Estuard de Friedrich Schiller al teatre del Poble Espanyol.
Dimarts al vespre vaig tenir l’honor d’assistir a una de les tres representacions que un grup d’alumnes del Col·legi de Teatre de Barcelona va fer de l’obra Maria Estuard sobre el conflicte que hi va haver entre aquesta reina d’Escòcia i la seva germana bastarda Isabel, reina d’Anglaterra.
Com que l’entrada era gratuïta —però per llista, com en els grans esdeveniments—, vaig demanar a una jove que m’obsequiés amb la seva presència en l’acte cultural. Sempre s’agraeix una bona companyia, encara que es presenti en texans i sense joies —tot i que en aquell ambient hippy juvenil tampoc no hauria estat gaire encertat.
Dels actors només puc dir que ho van fer com veritables professionals, en proposaria més d’un per a millorar les frases de l’àtic de REC. L’atrezzo em va seduir; unes quantes taules metàl·liques que giraven, distribuïen i cobrien amb teles segons la necessitat en pocs segons, senzill i efectiu. Només se’ls pot retreure que ens enganyessin dient que era una tragèdia, ja que hi va haver moments realment còmics; i no em refereixo a les ampolles que cauen als peus del públic ni a les bosses que s’enreden als actors i els segueixen en un mutis, sinó a humor intencionat.
La meva opinió humil és que són una gent molt recomanable.
I vosaltres, quan vau anar al teatre per última vegada?
El mètode gronholm! Li vaig dedicar entrada i tot, molt recomanable!
Jo també li hauria dedicat una entrada, però en aquells temps encara no tenia bloc.