En teoria havia d’escriure ahir, tot i que això és una teoria que només jo conec i no crec que ningú passés el dia actualitzant la pàgina del bloc víctima de l’ansietat. En tot cas, dimecres al vespre vaig tornar de vacances i no passa res per esperar un dia; jo he esperat més per a tenir calefacció a casa.

Sí, a principi de novembre el propietari del pis ens va dir que posaria radiadors. Com que el pis dóna directament al carrer i té dues terrasses, és molt fred i vam rebre la notícia molt il·lusionats. Però la il·lusió és l’únic que hem tingut durant tot l’hivern.

Després de passar tot desembre, gener i febrer més abrigat a dins de casa que a fora, de fer el sopar i veure la televisió embolicat amb una manta i d’acumular totes les capes de llençols possibles al llit, arriba març i ens posen la calefacció al pis.

Un noi fogós. (Jose Téllez)

És d’agrair que quan comença la primavera i el bon temps ens proporcionin una font de calor. Jo no vull ser malpensat i dir que el propietari ha esperat a instal·lar-la quan ja no la necessitem i així s’estalvia pagar el gas, ja que està inclòs en el lloguer i l’hauria de pagar ell. Com a mínim encara fa una mica de fred a la nit i al matí i puc dormir tranquil i dutxar-me amb tranquil·litat unes setmanes abans que esperava.

I a vosaltres, quines coses us han arribat tard, però millor tard que mai?