Prepares un viatge pensant que el més interessant a explicar serà alguna cosa que et passi allà i resulta que el més interessant del viatge és, precisament, el viatge, el desplaçament —i tampoc no gaire…
Diumenge 6 de març
Pla inicial: Fer migdiada per dormir menys de nit, fer la bossa, dutxar-me, sopar aviat i posar-me al llit a les 21 h.
Fets reals: Perdo la tarda fent absurditats, doblego la roba neta i seca (20 h), preparo la motxilla i endreço l’habitació (20.30 h), em dutxo (21 h), perdo el temps davant del televisor (22 h), sopo sense gana perquè no vull empalmar i vaig al llit (23.30 h).
Dilluns 7 de març
Pla inicial: Dormir fins a les 5 h, esmorzar, anar a l’aeroport, enlairar-me a les 8.20 h (ah, no, que m’han canviat el vol a les 7.10 h sense cap explicació), arribar a Bilbao en una hora i posar-me a dormir al llit de l’amfitrió a les 8.40 h.
Fets reals: M’adormo tard (2 h), em desperto cada 20 min, em llevo i esmorzo (5 h). Vaig cap a l’Estació de Sants a peu perquè el metro està tancat, em creuo amb gent beguda i disfressada d’una nit de Carnaval (6.05 h). És tan d’hora que a Sants els accessos a les vies estan oberts i sense vigilància —i no insinuo res. Arribo a l’aeroport (6.30 h), han endarrerit el vol 10 min, podria haver dormit més i agafar el metro i el següent tren. A l’aeroport de Bilbao em trobo amb l’amfitrió (8.10 h), perdem un autocar i hem d’esperar al següent per a poder arribar al llit (9.10 h).
Bé, he tingut vols pitjors. Com a mínim aquest cop no em van registrar —que ho solen fer— ni vaig haver de dormir a terra.
Com va ser el vostre últim vol?
Traduquímica 
Uf, entre els controls, els retards, les vagues, les cancel·lacions i els overbookings, viatjar en avió i arribar amb normalitat ja no és una aventura, és un miracle! Gairebé ja no recordo aquells temps en què els passatgers eren tractats com a reis i reines (què se’n deu haver fet de les bossetes de cacauets?)
Per cert, jo també faig “Plans inicials” perfectament programats… i no els compleixo mai. MAI!
El meu últim vol a recordar gairebé el perdo perquè vaig mirar l’hora d’arribada enlloc de la de sortida… per tant anava amb 2 hores de retard (ole yo). És el segon cop que em passa (ole yo bis).
La primera vegada el vaig perdre de debò (res més a dir).
Lo important és participar… vull dir arribar xD
Montse, per a mi mai no ha estat fàcil viatjar en avió. Ara hi ha això i fa uns anys quan hi havia l’obsessió terrorista els nois morenos, prims i amb barba de dos dies ho teníem difícil per passar els controls.
Cin, m’estic plantejant entrevistar-te mensualment i dedicar-te un espai o obrir un bloc nou: “Cin en un bloc”. Crec que en treuríem molt de suc.
Pons, aquesta frase és mentida en totes les versions possibles i ho saps.
Moralina: no facis plans!