Dissabte passat un amic i els seus companys de pis van organitzar una barbacoa a la terrassa de casa seva a Gràcia i estic totalment d’acord amb en Georgie Dann.

Vaig rebre la invitació a mitja setmana: dissabte a les dues de la tarda, porteu una mica de carn i farem festa fins que els veïns truquin a la policia. Tot el que és socialització m’agrada quan hi sóc, però sempre em fa molta mandra el dia abans. Val a dir que hi havia un factor que m’animava més, el meu amic és escocès i els seus companys són una canadenca i un xilè (de Xile, no un dimetilbenzè); això prometia una barreja internacional d’invitats i ja sabeu que m’agrada l’exotisme. Vam cobrir la meitat del globus. Catalans, quatre al principi, un de sol cap al tard: jo.

Aquestes coses van molt bé per posar a prova el teu nivell d’idiomes davant de nadius en comptes d’alumnes amb prou feina per entendre’t com per detectar-te errors. I també t’enduus sorpreses molt positives com quan la canadenca se’t dirigeix amb un català de fluïdesa prudent, però quasi perfecte.

No cal dir que dissabte va fer un dia magnífic i tothom ensenyava els braços —alguns rosats al vespre. Realment va ser un gran dia: bon temps, menjar, música i un munt de gent interessant per no avorrir-se. El temps va passar volant i, tot i que la policia no va arribar a venir, a les dues de la matinada una veïna del bloc del davant ens va indicar que dotze hores de barbacoa eren suficients i que ja era hora de recollir. Tots vam coincidir que s’hauria de repetir regularment.

Bé, segur que vosaltres també heu començat amb les calçotades, no?