No deixaries les fitxes del parxís apilades a la casella de sortida

Dissabte passat vaig parlar de l’acció dels mossos a plaça Catalunya. És evident que estic d’acord amb el que mou els acampats d’arreu i que agreixo aquest gest que ha fet palesa la necessitat d’un canvi. Però també és cert que tots els processos són un conjunt de fases i és hora de passar a la següent.

Plaça Catalunya.

Just abans d’unes eleccions que es preveien favorables per a la dreta i en un context polític bastant antidemocràtic —si m’ho permeteu— segons la definició d’aquesta paraula, calia que algú parlés clar i català, o en la llengua que fos. Durant dues setmanes se n’ha parlat molt, a favor i en contra, i el passat divendres un desafortunat fet va aconseguir mobilitzar més persones que mai.

Crec que l’objectiu de les acampades era —o hauria d’haver estat— cridar l’atenció sobre una situació per despertar el poble i motivar-lo a actuar en comptes de queixar-se amb la cervesa a la mà com se sol fer. Això ja s’ha aconseguit, ara cal que tota aquesta gent faci alguna cosa. Siguem realistes; diferents grups escampats per les places del país sense un guió comú i sense moderadors ni portaveus no crearan un debat polític favorable, i en el pitjor dels casos cremaran la gent que hi creu, però que on hi veia moviment i comença a veure estancament.

No seria millor acabar l’acampada i fixar reunions —que poden ser a la plaça— per organitzar alguna cosa? No cal crear un partit polític, però estaria bé fer una llista de tot el que qualsevol indignat pugui pensar i ordenar-la per prioritats democràticament. És necessari un full de ruta clar i directe que permeti saber tant al poble com als polítics què es vol. Perquè amb fum i ideals no es pot anar al govern que sigui i obrir un debat, calen punts ben definits. Si volem democràcia real, hem de donar exemple de com funciona. A tots ens agradaria que es pogués fer un debat d’individuals civilitzadament, però tots sabem que com més gran és el grup més falta fa l’organització.

No parlo d’abandonar ni de rebaixar demandes. Parlo de fer el següent pas i començar a tractar els punts un per un ben definits. I ho dic perquè vull que el moviment doni fruit. Potser aquesta opinió és una pixada fora de test d’un profà en política, però és el que em diu el sentit comú, que és el que molts profans fem servir. Ànims.

7 thoughts on “No deixaries les fitxes del parxís apilades a la casella de sortida

  1. No ho sé; tinc la sensació que tot plegat quedarà com a un rampell romàntic i que si divendres no hagués passat res ja s’haurien disolt. Una acció així ha d’implicar un desgast molt important per part de tothom. En tot cas no trigarem gaire a veure’n el desenllaç.

  2. Ui, Pons, a mi posar-me davant d’una multitud em fa pànic. Especialment per organitzar una cosa que no acabo d’entedre. Que he crescut entre amics molt polititzats i si parles amb ells, no voldràs que organitzi el teu futur 😛

    Joan, on en parlava i què en deia? (Ara que ja m’he informat de qui és…)

  3. en parlava als matins amb el cuní crec que era. Ara dubto si era aqui o al divendres… però en definitiva deia que la culpa era dels propis adults amb feina que volien protegir la seva posició i dels educadors.

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s