Dissabte passat us vaig dir que havia acabat la feina de professor a l’escola —no a l’acadèmia encara, malhauradament. Dues classes eren especialment maques i em van fer dibuixos i postals de comiat (si l’any que ve segueixo a l’escola, els ensenyaré el límit de cors i I love you entre un comiat agradable i l’assetjament).
Aquests són dos dels dibuixos, amb els noms censurats.
Esperem que t'hagis divertit wolt umb nosaltres! — van dir els superguerrers vestits de Power Rangers al professor fantasma.
Aquí porto els pantalons hindús i la ronyonera. El bon temps afavoreix la moda hippy.
Han après molt amb mi, però no el suficient per a distingir entre 'kitchen' i 'chicken'.
I com que no poso mai fotos meves:
Així em veuen els nens.
1. Bastant normal.
2. Amb perilla. Una bona manera de representar la meva eterna barba de dos dies.
3. El superneno.
4. Retorn a la juventut. No tenia els cabells tan clars des del parvulari.
5. Amb el mocador palestí. La moda hippy una altra vegada.
6. Aquesta noia no hi posava gaire atenció. Ni sap que porto ulleres.
Són encantadors. Espero que us hagin agradat els dibuixos.
Traduquímica 
la primera es la meva preferida! com més abstracte i surrealista més divertida xD
Magnífic, no crec que els trobis a faltar però a l’estiu, malauradament…
Pons, no sé si és més surrealista els dibuixos o l’anglès que parlen…
No, Joan, ja tindré suficients nens 😦
Els teus nens són maquíssims! Per més fotografies que puguis buscar no crec que en trobis cap en què surtis tan bé 😀
oooix… lucky you!!! aquests dibuixos són tan entranyables! 🙂
uuf.. els meus teens de l’acadèmia no em farien ni una caricatura..
Montse, això tampoc no diu gaire a favor dels dibuixos perquè no sóc gaire fotogènic; però agraeixo la intenció.
Maria, potser ja han fet caricatures teves, però tu no les has vistes 😉
Retroenllaç: El temps és or « Visc en un bloc