Que no us enganyin dient que queda una setmana d’estiu. Encara que el calendari marqui l’inici de la tardor d’aquí a una setmana, s’han acabat les vacances i ja som tots aquí per bé o per mal.

Cada any a principi de setembre tornem a la mateixa rutina. La mateixa? Bé, la majoria de gent sí; jo no del tot. Si bé hi ha punt en comú i d’un any per l’altre sempre conservo alguna cosa, el que conservo un any ho canvio el següent i de moment no he passat més de dos anys iguals —si obviem l’escola, quan encara no tenia poder de decisió.

Oh, no! Una entrada filosòfica! No podríeu anar més desencaminats. Parlant de mirar enrere i de canviar he pensat en el bloc; una de les coses que també he abandonat una mica per diners aquest estiu, sobretot els blocs dels altres —alguns han trobat a faltar els meus comentaris.

La qüestió és que de vegades, quan poso un enllaç a una entrada passada o quan algú en llegeix una, les reviso i hi trobo paraules o expressions millorables, imatges mal encaixades, absència absoluta de negretes i cursives que estructurin el text —com escrivia al principi. Llavors penso que si és una entrada que encara s’ha de llegir, he de corregir-ho. I ho faig.

I aquí és on entra Google Reader, que he comprovat que segons quins canvis facis ho considera una actualització i segons quins facis, no. Vaja, que si qualsevol dia rebeu avisos de vuit entrades noves de cop, pot ser que només hi hagi una cursiva o un pronom diferent o que hagi reestructurat les etiquetes. I que jo tenia raó: si ens poguéssim subscriure a les nostres pròpies vides a Google Reader, ens marcaria que tants canvis vol dir que hem actualitzat l’estació.