Ho sé. (font)
— Vas molt elegant avui.
— És que jo sóc elegant.
— I tant, però avui, a més, hi vas.
— Gràcies.
— Has d’anar a algun lloc després? O hi has anat ja?
— No. Però cal un motiu per vestir bé?
— No, és clar.
— No esperaré una situació especial per anar elegant. Al contrari, les situacions especials poden venir si ho faig.
I, sabeu què? Van venir.
Traduquímica 
i ja està? i no ens expliqués la situació? o la reserves per un altre post… bandarra!
PD: El senyor Macip ja m’ha fet arribar el llibre, gràcies en part a la teva difusió. Gràcies per la part que et toca!
Ja sabeu que jo sóc un home molt digne i que això no és un bloc rosa. A més, el que va passar és irrellevant per al missatge de l’entrada.
De res per la part que em toca.
doncs no se perquè em pensava que vestiries com un hippie-pogre-liberal-revolucionari-no-se-que-més.
Potser d’aquí, i tens raó. I això està molt bé a l’estiu, però a l’hivern res no abriga com vestir de senyor.
jaja, m’agrada! ja veig que estàs complint el teu propòsit: aquest serà un dels millors anys de la teva vida! Seguiré la teva filosofia, com a filòsofa que sóc.
Retroenllaç: Odio el fred, però… « Visc en un bloc
REALMENT semblaves sortit d’un llibre de Sherlock Holmes. Anaves molt mono.
Totes les cordinadores s’ho anaven dient i venien per veure’l. Aqui teniu la salsa rosa 😉
Ui, no, no. Això es d’un mes abans! Però és fàcil que et confonguis perquè impressiono regularment 🙂