[Novetat per al 2013: participar a Relats conjunts]

Que s’hi quedin. (font: Relats conjunts)
Sempre li havia molestat l’absurditat de les cançons infantils. “La lluna, la pruna, vestida de dol. Son pare la crida, sa mare no vol.” Quina relació tenien la lluna i una pruna? I quina de les dues vestia de dol? A qui cridava el pare i què no volia la mare exactament? I les altres llengües no ho feien millor. “Quisiera ser tan alta como la luná para ver los soldados de Catáluña.” Sí, perquè no era suficient l’error conceptual de confondre ser alta amb ser una massa esfèrica orbitant en una posició elevada, també calia blasfemar canviant l’accent d’una paraula per afavorir la rima. Quan un compositor mostrava tan poc respecte per les paraules, evidenciava la seva ignorància a través de la manca de recursos i es mereixia la forca. I a sobre, es tractava de Catalunya! “Fly me to the moon” haurien de cantar, pensava, i els hi enviaria de pet. I que no tornin.
benvingut a la secta dels relats conjunts!
Tot sigui per tenir idees gratis un cop al mes.
Cançons infantils, què se’n pot esperar? Ja ho deia el Barberà de Polònia l’altre dia!
No em faré el pedant dient que no tinc tele a casa. En tinc. Tot i que no està connectada a l’antena 😛
Bé, no s’hauria de queixar la Lluna. Perquè alguns adults encara la fan més grossa i la fan enamorada d’un toro.
Bé, de fet, ella no està enamorada del toro, sinó que el toro l’assetja. És clar que això no millora la situació…
Jaja! Doncs no m’havia posat mai a plantejar-me la lletra de certes cançons com la de “la lluna la pruna” i, realment, si que a vegades tenen poc sentit o es fan canvis absurds només perquè rimin bé. Bon relat, i pel que he llegit, benvingut a relats conjunts!
I no tenir sentit no està tan malament si tenim en compte que algunes tenen un sentit una mica censurable per a menors.
Gràcies i benvinguda tu també pel teu primer comentari a casa meva.
interessant.
Podries donar tres motius per haver escollit la foto de Relats conjunts. Només hauries de fer una entrada mensual.
Uf… segueixo de vacances… no puc per conveni! 😉
Felicitats,molt imaginatiu i didàctic.
Jo en diria crítica gratuïta sense aportar una alternativa millor, però “imaginatiu i didàctic” sona molt més bé. Gràcies 🙂
benvingut als relats conjunts i amb bona crítica afegida, que coi és això de canviar els accents….per fer-ho quadrar tot.
Gràcies. Res, he aprofitat per desfogar-me. Benvingut tu també a casa meva.