Artesans a Viella – sobre el transport

Per Setmana Santa hi va haver una fira d’artesans a Viella (Vall d’Aran). Casualment, una de les companyes de swing és artesana —de les bones, si m’ho permeteu— i la seva àvia té un apartament a prop de Viella. Sabeu on vaig passar les vacances?

El cas és que Viella és a uns 300 km de Barcelona i un servidor no té cotxe. Així doncs, havent dinat vaig agafar el tren fins a Centelles, on un altre invitat m’esperava amb el seu cotxe —i llençols i mantes extra perquè m’havia oblidat el sac de dormir.

Després d’unes quatre hores de viatge, vam entrar (oh, il·lusos) al port de la Bonaigua, a mitja hora de la nostra destinació. Ja era fosc i una boira espessa i parets de gel de més de dos metres ens rodejaven. En aquest punt vaig instruir el company en la saga Silent Hill. No obstant això la precaució de conduir a poc a poc ens va semblar suficient per travessar aquell curiós escenari. El parell de cotxes que ens vam creuar fent-nos llums semblaven confirmar la necessitat de cautela. El que feien, emperò, era avisar de la màquina llevaneu que ens barraria el pas més amunt a causa d’una allau. No hi havia cap tanca a l’entrada del port ni el cartell que ens van assegurar, si no és que van deixar un post-it escrit en llapis, que es veu menys, a la cuneta. Dues hores i uns quants quilòmetres reculats més tard, a mitjanit, arribàvem a l’apartament. La volta tampoc no ens va fer cap mal perquè els artesans amb qui el compatíem tot just tornaven de la fira.

No tenim cadenes, però tampoc no tenim pressa, que estem de vacances, i portem un rodó de quilo i fuet. Som-hi! ( Ferran Jordà via Photopin, CC)

No tenim cadenes, però tampoc no tenim pressa, que estem de vacances, i portem un rodó de quilo i fuet. Som-hi! (Ferran Jordà)

L’amo del cotxe em va dir que ell ja havia conduit prou i que aquells dies jo seria el pilot. Dit d’altra manera, em va oferir pràctiques de cotxe gratuïtes després de tres anys sense posar-me al volant. No voldria ser presumptuós, però encara menys dir mentides; per tant, he de confessar que el meu talent natural va ressorgir, especialment en aquell aparcament en només dues —no tres, sinó dues— maniobres perfectes. Gomet per a mi.

4 thoughts on “Artesans a Viella – sobre el transport

  1. a mi no m’agrada conduir, i menys si hi ha neu, i menys si haig d’aparcar, per sort, gairebé agafo el cotxe tan poc com tu, gairebé, però l’agafo més…

  2. Retroenllaç: Artesans a Viella – sobre l’allotjament | Traduquímica et al.

  3. Retroenllaç: Pràctiques de conduir inesperades | Traduquímica et al.

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s