Dissabte passat vaig anar al Club Capitol a veure una obra que m’havien recomanat molt i vaig fer bé fent-los cas. Ara em toca a mi enviar-vos-hi a vosaltres.

Cartell original per a la Sala FlyHard.

Smiley, una història d’amor, de Guillem Clua, és, evidentment, una història d’amor; però també és, indubtablement, una història d’humor. Què té d’especial? Són amor i humor gais. No patiu que l’amor és universal i també hi ha humor genèric. A més, els mateixos personatges interrompen l’acció quan cal per explicar als heterosexuals algun concepte clau del món homosexual.

L’Àlex (Ramon Pujol), el típic gai poc il·lustrat de gimnàs, i el Bruno (Albert Triola), el no menys típic gai intel·lectual de cos poc treballat, tenen un inici bastant encès —en ambdós sentits— amb una pausa en què molts estereotips gais (Albert Triola) recorren l’escenari. Tots dos actors ofereixen una representació exquisida, malgrat que l’Albert s’hi pot lluir més amb els canvis de registre dels diferents estereotips.

Deixeu que siguin els tres implicats, i no jo, qui us en donin els detalls:

Tranquils que encara teniu més d’un mes per gaudir-ne i a un preu molt assequible i sobradament compensat.

Per cert, en català normalitzat s’hauria de dir Emoticona, una història d’amor. No obstant això i com que tothom sap un xic d’anglès, smiley té una connotació positiva que no té l’emoticona, que sona més genèrica.