Sí, faré un relat de la visita a cada país, ho sento. D’altra banda, no us avorriré amb detalls absurds o personals —tot i que aquests últims us podrien interessar, xafarders. Mencionaré només els fets més rellevants segons el meu criteri, que no ha de coincidir amb el vostre necessàriament.

Quan vaig embarcar a l’avió cap a Londres, no estava segur de si farien també els anuncis en català; no totes les companyies els fan. Em va alegrar comprovar que sí que els feien, tot i que no m’avinc amb l’elecció de la locutora.

Primerament, no distingia entre s sorda i s sonora, els seus sons eren tots de s sorda. A més, era ieista. Té tota la pinta de castellanoparlant a qui li donen un text sense mirar-se gaire com sonarà, només per complir.

Per acabar-ho d’adobar, qui va traduir el text no sap que hi ha gerundis incorrectes, com el de posterioritat o conseqüència. No és correcte dir que «s’obriran els compartiments superiors caient unes màscares d’oxigen», sinó que s’ha de dir que «s’obriran els compartiments superiors i cauran unes màscares d’oxigen».

L’estada a Londres va ser breu, un cap de setmana. Ja havia estat a la capital anglesa altres vegades i només aprofitava per visitar una amiga que s’hi havia mudat el novembre passat. Això no obstant, un dia vam participar en una barbacoa amb molts bascos i l’altre vam anar a ballar swing. Fet això, ja podia embarcar satisfet cap a Reykjavík.