[Entrada de juliol a Curiositat.cat]
Una de les meves activitats d’estiu preferides, i la que actualment porto entre mans, és fer visites breus a amics que viuen en altres països. M’agrada perquè sempre me’n torno amb les mans plenes; ja siguin experiències, coneixement o l’afecte dels amics, però mai no me’n vaig amb les mans buides.
La gràcia de visitar gent de confiança és que em poso a les seves mans respecte a les activitats, l’alimentació i tot. Vaja, que s’encarreguen totalment de mi i no m’he de preocupar per res. I ells m’acullen a mans besades, és a dir, amb molt de gust, crec.
És cert que algun dia els meus anfitrions treballen, però això fa que tingui les mans lliures per explorar l’entorn. No vull dir que quan passin el dia amb mi tingui les mans lligades. M’ofereixen milers de possibilitats i sempre em deixen fer i desfer com em sembli.
Això no obstant, aquests dies els deixo decidir a ells perquè, en un país estranger que visito per primer cop, sovint no sé on tinc la mà dreta (o quina és la mà dreta) i necessito que algú m’orienti i supleixi la meva ignorància. No m’agradaria cometre algun error greu i sortir-ne amb les mans al cap.
El més important en aquests viatges és tenir mà esquerra amb els amics perquè si no saps tractar la gent, difícilment t’acolliran i passaran tres dies amb tu.

Una mà expressiva (font)
Un bon escrit aquest, les expressions i dites amb un mateix concepte, per exemple una part del cos, són molt curioses, es poden dir infinitat de coses diferents, i no deixem de donar voltes al mateix. La llengua és molt rica.
Gràcies. Jo m’ho passo molt bé quan agafo totes les frases i em dic “Òscar, de tot això en faràs una història amb sentit.” 😛
En un futur veurem posts dedicats a altres parts del cos? Espero amb impaciència el post sobre el pàncrees…
No oblidem que fa tres mesos ja vaig dedicar una entrada al lèxic fàl·lic. Tot i que sí que en puc fer més, però dubto que siguin sobre el pàncrees.