Com vaig dir, la següent parada era al país amb olor de cabra, que és l’olor que vaig notar en sortir de l’avió. Recordem que també és la visita que va originar la ruta per Europa.

La meva amiga i el seu xicot m’esperaven a l’aeroport amb el cotxe per portar-me a la seva petita mansió, un lloc que estaria buit si no fos pels nombrosos aparells tecnològics que poblen tots els pisos i les plantes amb una gradació des de salvatges i descontrolades al jardí fins a terriblement mortes a l’últim pis. De fet, a mi ja m’agrada la decoració minimalista, tot i que les plantes mortes no són del meu gust. D’altra banda, em van proporcionar una paperera com a tauleta de nit i van instal·lar llums de Nadal a la capçalera del llit per si en algun moment calia crear un ambient romàntic.

Recordem que els meus amfitrions treballen quatre dies a la setmana. Això implica que passaríem sis dies junts i jo en passaria vuit sol. Quan vam estar junts em van ensenyar la ciutat, vam jugar a jocs de taula i de cartes i em van portar a la platja, al cinema i al parc. Parlant de la platja, maleeixo el clima tropical d’aquell país. Ja no es pot viatjar al nord a l’estiu per evitar la calor.

Quan vaig estar sol, vaig estar perfilant i rematant textos que tenia pendents i vaig prendre una gran decisió que, per ara, només diré que inclou dofins. També vaig voltar per Cork, evidentment, i vaig passar un parell d’hores en llibreries i a la biblioteca, evidentment, i vaig trobar un pub on es balla swing els divendres i en vaig ballar, evidentment. Malgrat que la ciutat no és gaire gran ni espectacular, hi tenen un Abrakebabra, que és el McDonald’s dels kebabs (ho havia de dir).

I així és com resumeixo dues setmanes d’activitat. Gràcies, Òscar; però si pots resumir dues setmanes en tres paràgrafs, per què les visites de tres dies ocupen el mateix? Perquè tinc molta traça a resumir, això no obstant, encara en tinc més a «posar salsa» a les històries, que em diuen sovint.