Última setmana del trimestre; setmana d’entregues, exàmens i sopars. Tant jo com els meus col·legues afirmem estar molt estressats, però jo tinc una cosa que ells no tenen: una invitació al poble per passar el cap de setmana amb un personatge gens famós, però ben il·lustre.

Dissabte al matí l’amfitrió ens recull, a mi i a l’altre convidat, a l’estació de tren per dur-nos a la seva llar al Baix Camp. Durant el trajecte, ens ofereix detalls de tot el que es veu al voltant, a prop o lluny, natural o artificial.

Havent-nos instal·lat a les habitacions, és l’hora d’anar al mercat a comprar peix per al dinar. Ni l’altre convidat ni jo tenim gaire experiència amb l’aliment marí. L’amfitrió ens introdueix al món del peix fresc de peixateria amb uns consells per endinsar-nos-hi. Mentre es cuina la fideuà, se serveix l’aperitiu. En aquesta casa es viu sense pressa i parant atenció als petits plaers.

Acabada la sobretaula, hi ha una hora d’espai personal. L’amfitrió ha descobert un joc de cotxes fa poc i hi dedica uns minuts cada dia; jo ho aprofito per fer una becaina. Per aprofitar l’última hora de sol, sortim a fer un passeig pel poble, pel poble sencer. Tot i que encara no fa tres anys que l’amfitrió hi viu, ja se’n coneix tots els detalls i els comparteix amb nosaltres.

Al vespre, no hi ha res com uns jocs de taula per fer gana abans d’un sopar copiós i una conversa àgil, aguda i animada per arreglar el món. De sobte sembla que tinc molta son. Vaja, ja són les dues! Decidim fer bondat i anar a dormir.

El diumenge ens llevem de manera lleugerament escalonada i ens anem sumant a la taula de l’esmorzar. Anem a comprar els ingredients del dinar abans d’agafar el cotxe. Aprofitem el matí per veure les comarques adjacents des de les ermites al cim d’un parell de muntanyes. No hi ha quasi cap branca del coneixement que no s’inclogui en les anàlisis de l’entorn.

Altra vegada no ens estem de res per dinar i la digestió és fa una mica al sofà a prop de la llar de foc i una mica collint mandarines.

Alguns no entendran aquesta gestió del temps en la setmana més exigent, però jo ja he fet net i estic apunt per al que pugui venir.