Si bé l’any passat vaig estar de ruta per Europa només per visitar els amics, aquest estiu he visitat amics a diferents llocs de Polònia per aprendre el seu idioma.

Em permetreu que reservi l’experiència lingüística per més endavant i que em centri en els detalls del país més destacables i que us poden interessar si us plantegeu visitar-lo.

En l’estada a casa del meu primer hoste vaig descobrir la immensa hospitalitat dels polonesos, fenomen que es va corroborar en les visites posteriors. A Polònia es tracta els convidats com a reis; fan tot el possible perquè estiguis còmode i entretingut. A mi, fins i tot, em van cuinar l’esmorzar cada dia —i l’esmorzar no és un àpat que es cuini!

És un país molt verd, hi ha parcs a tot arreu i la majoria de carrers tenen arbres i trossos de gespa. Potser això és el que salva Varsòvia, que no és especialment bonica —fins i tot es pot dir que el centre, sense cap criteri urbanístic, és bastant lleig—; les altres ciutats són molt més maques.

Econòmicament, és un destí barat. Per exemple, un àpat en qualsevol lloc pot costar una mitjana de 16 zloty (4 €) i una ampolla de cervesa de mig litre en una discoteca, uns 10 (2,5 €). Ara bé, cal tenir en compte que per a ells no és tan barat, ja que el seu salari mínim es d’uns 1.200 zloty (300 €) i el sou mitjà ronda els 2.500 (600 €). Per això és un destí barat, però no un país barat.

Però potser la informació que m’hauria agradat més tenir abans del viatge és com identificar les icones dels sexes als lavabos. A Polònia trobareu un cercle i un triangle amb la punta cap avall. El triangle no són unes calces ni els engonals brasilers; alguns diuen que és el penis penjant, però els penis polonesos no són triangulars —he dit. També he sentit que el cercle és la vulva (en ple part, potser) o un pit. Sigui com sigui, el triangle significa homes i el cercle, dones.

Quant a l’ordre públic, creueu els carrers només pel pas de vianants i en verd si no voleu que us multin. La policia polonesa és fascinant; són a tot arreu, treballen —multen— tothora i semblen sortits d’anuncis de desodorants, un contrast amb els nostres Manolos ganduls, grassos i bigotuts.

Si us voleu moure amb transport públic, les ciutats grans tenen bones xarxes d’autobús i de tramvia i servei de bicicletes que es pot usar pagant puntualment, sense abonaments (eh, Barcelona). A més, es pot creuar mig país en tren o autocar en 5 o 6 hores per menys de 15 € (eh, resta de països d’Europa).

Dit això, farem una pausa per seguir un altre dia amb aspectes més concrets dels llocs que vaig visitar i alguna llaminadura de les meves vivències per als més tafaners.