A principi d’any vaig compartir amb vosaltres objectius en què estava treballant i, tot i que de lletres i ciències en vaig parlant, no escric gaire sobre el tercer apartat, tret dels llibres. Per això avui parlo de videojocs.

El proper dissabte la PlayStation 4 farà un any i us faig saber que fa un parell de setmanes que m’he comprat la PlayStation 3. ¿Existeix la PS4 i ara em compro la PS3? Sí. Sempre he estat un xic lent en això de les consoles. De fet, les portàtils amb què jugo ara són la Nintendo DS i la PSP, malgrat que la Nintendo 3DS i la PS Vita ja fa temps que volten. Bé, fins i tot tinc algun joc de la PS2 pendent encara…

Anar una generació tard té certs avantatges. D’entrada, els preus han baixat i hi ha un gran mercat de segona mà perquè la resta de la societat substitueix la màquina i els jocs vells pels nous. A més, ja s’ha vist com s’ha aprofitat el potencial de cada consola i es coneix tota l’oferta de jocs. D’altra banda, aprens a prendre’t la vida amb calma; jugues al teu ritme i mai no et quedes sense jocs nous perquè ja fan cua.

Suposo que no us sorprendrà, tenint en compte les 100 pàgines de còmic publicades, que hagi començat pel Final Fantasy XIII. Valoracions del joc a part, m’agradaria comentar un detall dels subtítols. ¿No us passa que els subtítols us distreuen i fan que no entengueu coses que entendríeu si no hi fossin? En aquest cas les veus són en anglès i el text en castellà. La traducció és bastant lliure, i no dic que sigui incorrecta, perquè sense les veus funcionaria perfectament. El problema és que vull seguir-ho tot i sento una conversa i en llegeixo una altra, que van paral·leles, però amb formes diferents. Resulta que anar una generació tard no suposa cap avantatge contra els perills de la deformació professional.