Ja fa un any que us vaig parlar dels congressos científics, en els quals els investigadors exposen els resultats dels seus estudis. Vaig mencionar els pòsters i avui els hi dedico l’entrada que es mereixen.

Dilluns exposaré dos pòsters al congrés de la SETAC a Nantes.  Els científics presentem els nostres resultats en pòsters per diferents motius. Primer, quan volem fer una presentació oral, però els moderadors de la sessió decideixen que hi ha estudis millors que el teu per ocupar el parell d’hores disponibles i et posen al calaix de sastre —perquè els pavellons són grans i un pòster més o menys no fa nosa. Un segon cas és quan a la data límit per sol·licitar exposar tot just comencem l’estudi o tenim pocs resultats i demanem un pòster perquè hi cap menys informació i no ens hem de mullar tant en el resum per a la selecció. També hi ha casos en què sabem que no hi podrem dedicar gaire temps o que els resultats són pobres.

Els pòsters estan penjats un dia sencer i al següent es renoven. Els científics se’ls miren a les pauses entre sessions, quan serveixen pastes, o a l’hora de dinar. De vegades alguns fan preguntes a l’autor. En realitat crec que és un moment més social i de fer contactes que per debatre els estudis.

Més de la meitat són aberracions estètiques amb fonts ridícules, colors que no permeten llegir bé el text, distribucions caòtiques, imatges de baixa resolució o fetes amb Paint. De la resta, molts pequen d’excés d’informació, de redacció enrevessada o d’un fil conductor poc clar. I el 10 % que valen la pena no són del teu camp d’investigació. I a mi ja m’està bé, perquè així puc dedicar més temps a menjar pastes.