La setmana passada el Scientists Dating Forum (SciDF) va celebrar un debat sobre el futur del sector científic en cas d’independència.

Els ponents eren Josep M. Vilalta, expert en polítiques d’universitat i en administració d’I+D, Pere Puigdomènech, professor investigador al CRAG-CSIC, Lluís Rovira, director d’I-CERCA, i Enric Banda, assessor expert del Barcelona Supercomputing Center (BSC). Al prinicpi de l’esdeveniment es va projectar un vídeo de 10 minuts de Mike Galsworthy, fundador de Scientists for EU, en què definia la UE com a un element clau.

Rovira va apuntar que amb menys del 2 % del dèficit fiscal es cobriria el que Espanya inverteix en ciència a Catalunya i que els impostos de la nova república cobririen la resta d’inversió que faltaria. També va dir que España tenia un gran potencial però mala gestió.

Dibuix de l’esdeveniment fet per Montse Fando. Podeu veure fotos a la pàgina de Facebook del SciDF

Els ponents consideraven que tant l’administració espanyola com la catalana han d’aprendre dels països del nord d’Europa. Vilalta i Puigdomènech van afirmar que les estructures, el sistema de recerca i les polítiques catalanes són més eficients que les espanyoles. Banda va reconèixer que Catalunya ha tingut un govern «science-friendly», però es preguntava si seguiria així.

L’opció de convertir-se en un país associat a la UE en el cas de no poder ser un estat membre no els va semblar impossible als ponents. Les paraules transició i inestabilitat es van repetir moltes vegades. Banda va avisar que haver de negociar amb Espanya i amb la UE allargaria la transició. Però també creia que Catalunya es recuperaria amb el temps. Vilalta va puntualitzar que la inestabilitat és responsabilitat de totes dues parts, però que Catalunya ha proposat diàleg repetidament.

Rovira i Banda creien que tant a Espanya com a Catalunya els interessa mantenir bones relacions i pactar sobre elements que comparteixen (BSC, sincrotró Alba, centres del CSIC). Però la col·laboració amb Espanya des de fora de la UE comportaria altes quotes internacionals.

Segons Rovira, Catalunya ja té les estructures d’estat necessàries per gestionar la recerca. Puigdomènech va recordar que la intervenció dels comptes de les universitats i els centres de recerca catalans per evitar ajuts al referèndum encara seguia un més després de la votació. El LERU considera que aquesta mesura i l’aplicació de l’article 155 són una obstrucció a la recerca.

En les conclusions, els ponents van apostar per una major participació dels científics i de la població en la política perquè es valorin més la ciència i l’educació. Finalment, van recordar que la transició podria ser llarga i que tindria un cost.

___

Podeu consultar la crònica detallada [escrita per un servidor] al blog del SciDF.