Triangular d’estiu 2010 – They can’t speak English

Després de passar totes les obstruccions de seguretat, perdó, controls de seguretat, vaig haver de buscar un caixer a l’aeroport. Entre Itàlia i França havia gastat tots els diners que duia en efectiu i només tenia dos euros i pocs cèntims, que no són suficients per a canviar per lliures i passar quatre dies a Londres.

Quan vaig pujar a l’autobús que m’havia de portar de Luton a Londres vaig recordar el problema de l’anglès a Londres. És un fet que tota la gent del món s’entén en anglès, excepte els londinencs. Per algun motiu que desconec, dues persones de qualsevol país es poden entendre en anglès sense importar l’accent que tinguin, excepte quan un dels dos és de Londres. La prova és que és impossible entendre una obvietat com single or return quan compres el bitllet d’autobús.

Un cop a Victoria Station em vaig posar a caminar. Vaig estar per St. James’s Park, el Soho i Oxford Street principalment. Va ser molt gratificant descobrir que recordava tots els detalls de la ciutat: els carrers, les botigues, els bars… Després de una setmana i mitja de viatge em tornava a sentir a casa, encara que fos a l’estranger.

Vaig fer aquesta tercera part del viatge, a Anglaterra, per a visitar el noi de Sant Boi, que va marxar abans de França per a recollir una maleta més grossa i passar dues setmanes a Brighton fent un curs d’anglès. Vaig estar un dia i una nit a Brighton amb ell i una noia que l’acompanyava. El moment estrella (perdoneu el joc de paraules) va ser mirant el cel nocturn. El santboià s’havia fixat en una estrella molt més brillant que la resta. Després d’una estona de conversa i de mirar estels s’hi va tornar a fixar. “Escolta, per què es mou l’estrella?” I vam veure que s’acostava i li apareixien dos llums de colors al costat. “Perquè és un avió que venia de lluny, tros d’ase.”

La resta de dies vaig passar algunes estones a Londres passejant sol i d’altres amb un noi de Wolverhampton una mica estranyot, però que tenia alguns detalls agradables ―com invitar-me un dia a dormir a casa seva i fer-me l’esmorzar al matí. De fet, és quasi l’únic nadiu amb qui em vaig relacionar i, com que parla català i castellà, no es pot dir que practiqués l’anglès. L’última tarda vam anar a Camden, un dels meus llocs preferits de la ciutat. Aquella nit em va tocar dormir a l’aeroport, però això vosaltres ja ho sabeu.

2 thoughts on “Triangular d’estiu 2010 – They can’t speak English

  1. Retroenllaç: Diuen que és Nadal « Visc en un bloc

  2. Retroenllaç: Triangular d’estiu 2010 – Quatre vols i cap funeral | Traduquímica et al.

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s