Calçotets en un bloc de gel a MC.

La pregunta és: Què és MC? És, simplement, la festa d’aniversari d’un santboià de la facultat i que se celebra en un bungalou un cap de setmana d’octubre. El desplegament de les egocèntiques sigles és mi cumple. Cada any està ambientat en un xou d’impacte diferent amb el denominador comú de fer proves i nominacions. L’expulsat s’escull a l’atzar amb els noms dels nominats dins d’una olla.

Aquest any ha estat el meu primer cop al concurs. Jo no era l’únic nou, hi havia una altra noia del laboratori que s’estrenava. El nucli dur eren quatre persones d’estabilitat mental qüestionable: el santboià (la procedència ja ho diu tot), la posh (sense ser spicy), la concursant-presentadora (no sobra personal) i l’eufemismable (per no despertar l’ira dels defensors de sexualitats, tan de moda). També hi havia una parella adorable que no entenc com es fa amb ells.

Com és habitual en aquests tipus de grups, l’important no era participar ni lluitar pel premi, sinó evitar que els forasters l’aconseguissin. Entre la noia i jo, jo els semblava la major amenaça i he estat el blanc de totes les maquinacions. Sempre he rebut el màxim de punts en totes les nominacions, però l’atzar (ells s’obstinen a dir-li audiència) m’ha salvat cada vegada. Fins i tot he sobreviscut a la maledicció de la posh i l’eufemismable, que suposa l’expulsió segura de qui surt nominat amb ells dos (ho sento, posh).

Era impressionant veure la transformació que patien, primer quan se’ls expulsava, després cada cinc minuts. Se’ls inflava la vena del coll i intentaven desprestigiar-me amb les pitjors paraules que podien. Pitjors no només perquè eren dolentes, sinó perquè tampoc no les proferien amb gaire estil.

Tot i els seus despropòsits, l’atzar m’ha salvat en totes les expulsions i m’ha fet guanyador. Els cremava per dins veure com m’acostava al premi sense buscar-ho i això, per a mi, ha estat el premi. No dubteu que posaré el trofeu a la taula del laboratori, on el puguin veure cada cop que hi passin. Sé que és lleig extreure plaer del dolor dels altres, però en certes condicions me’n permeto el luxe.