Pares i portes obertes a l’escola

Avui era jornada de portes obertes a l’escola on treballo. Segurament per a la directora, que havia de passejar amunt i avall atenent pares —no perdré el temps en hipercorreccions polítiques— i explicant els detalls de l’escola, és un dia cansat i estressant; per als professors, al contrari del que pensava, no és un dels pitjors dies.

La setmana passada vaig saber que ahir i avui hi hauria portes obertes a l’escola. Vaig imaginar-me a classe, on cap nen no m’ha sentit mai cap paraula que no fos en anglès —de fet no me les han sentides en cap altre idioma ni fora de classe—, veient pares entrant i sortint, trencant el ritme de classe, preguntant-me coses i esperant grans demostracions del —inexistent— nivell Proficiency dels seus nens.

Anava errat. Avui els nens estaven més tranquils del normal, potser el fred els anul·la una mica, i jo patia per quan entressin els pares i alteressin aquella situació anòmala, però divina. En un moment determinat, s’ha obert la porta i han entrat la directora amb un grup de pares. Els ha fet un breu comentari en una veu tan baixa que no l’he pogut sentir. Han estat allà només un minut, en silenci, veient com seguia la classe indiferent a la seva presència i han marxat.

Suposo que els meus prejudicis vénen del món del lleure. Quan els pares apareixen a les colònies sol ser per a posar el nas a totes les activitats, provocar infraccions de normes que els nens no han fet durant tota l’estada o demostrar d’on ha sortit aquell nen tan dolent. L’escola els deu fer més respecte, l’educació formal. Però els monitors també som educadors! En tot cas, sort que encara respecten alguna cosa, que ja sabem com són els pares d’avui.

Pregunta: Si heu treballat amb nens, com han estat les experiències amb els pares?

5 thoughts on “Pares i portes obertes a l’escola

  1. Jo mai oblidaré el vestit (semi)transparent que deixava (entre)veure l’espectacular i treballat cos de certa mare aquest estiu, quan va venir a buscar al seu fill cantaor aficionat de flamenc.

  2. Fer una reunió amb tots els pares del meu grup-classe, y quan tanco la porta de l’aula, emportar-me per endavant allò que tapa els cables, en aquest cas del projector, enganxat a la paret fent que arranqués i caigués a terra tota la làmina. Lògicament em vaig posar nerviós ja que tots em van veure. Una imatge perfecte del mestre dels seus fills!! La correcció a la merda!!

  3. Cin, jo l’havia oblidada i ara per culpa teva la torno a recordar. Ets cruel.

    Sergio, estic segur que els vas enamorar. Mentre no siguis el professor d’educació física, responsable de la seva futura coordinació motriu, no passa res 😉

  4. Jo sóc entrenador de bàsquet i porto un equip de nens de 1r d’eso. Per sort ja fa un parell d’anys que treballo amb ells i els he modelat la mar de bé, els pares són l’excepció, tranquils, col·laboren i no posen mai pega a res…! Tan de bo tots fossin així! Ara, també sóc conscient de què això no és el normal en cap àmbit i estic mentalitzat pel meu possible pròxim futur com a professor…

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s