Potser heu notat que aquests dies trigo més a respondre el comentaris o si teniu un bloc heu vist com disminueix el nombre de visites. La raó és ben simple, tant escriptors com lectors estem de vacances.
Se sol pensar que qualsevol cosa relacionada amb la tecnologia i, especialment, Internet absorbeix tot el temps i l’atenció de qui l’utilitza. És a dir: qui juga a jocs de rol en línia —a part de ser súper freaks— no s’aixequen de la cadira, qui té perfils en xarxes socials passa més temps xafardejant la vida dels altres que vivint la seva o qui escriu un bloc dedica les hores a escriure, comentar i comprovar si augmenta el nombre de visites.
Això no és —sempre— cert. Totes aquestes activitats són entreteniments com ho són seguir una sèrie, llegir, fer esport, anar al cinema, sortir de festa… Cap no pren més de tres a vuit hores setmanals. Jo no en dedico més de tres al bloc. Fixeu-vos que quasi tots expliquem coses que hem vist, llegit, sentit o viscut. Hi ha dues opcions, o realment tenim vida o realment tenim molta imaginació.
Els més espavilats us preguntareu com puc estar absent i publicar cada tres dies. Elemental, estimats Watsons, es poden programar les entrades perquè es publiquin en qualsevol moment futur i, fins i tot, passat. Quan he d’estar un temps ocupat preparo les entrades abans i amb una visita de cinc minuts en tinc prou per respondre quatre comentaris.
I vosaltres què deixeu en pausa durant les vacances: estudis, familia, dietes, higiene personal…?
Vols dir que és possible “no programar els entrades”? És a dir, postejar en temps real? Deu fer segles que no es fa això…
Jo és que sóc molt tradicional. A més a més, tinc molts amics que no tenen blocs i realment m’ho preguntaven i se sorprenien.
Totalment d’acord amb tu! Com ho faig per programar les entrades d’aquest finde que sóc fora????
A dalt a la dreta, on hi ha el botó de publicar també hi ha opcions de publicació, la data i l’hora entre d’altres. Però a canvi d’aquesta informació hauràs de confessar on vas el cap de setmana o enviar aquest missatge a vint amics si no vols morir aixafat per un conill de tres metres.
Hahaha, el cap de setmana vaig a Andorra a un torneig de bàsquet amb els nens que entreno i que, d’altra banda, vam guanyar l’any passat, però, segurament, no guanyarem aquest any.