La casualitat ha fet que aquest any em toqués publicar el dia de Sant Valentí i avui en la Diada de Sant Jordi. I sembla que tornem a tocar la cultura anglocatalana.
Un temible drac de la mida d’un gos.
Any rere any, el 23 d’abril a Catalunya ens excusem en la nostra versió de la llegenda de Iacopo da Varezze per regalar roses i llibres a la parella o les parelles (és més una qüestió d’autogestió que de lingüística). A partir del 1995 se celebra també el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor per decisió de la UNESCO inspirada per la nostra Diada.
La rosa hi és des de l’inici de la tradició el s. XV, el llibre s’hi va afegir el segle passat amb una justificació qüestionable. Es volia commemorar així la mort de Cervantes i Shakespeare el 23 d’abril de 1616. Ara bé, Cervantes va morir el 22 i el van enterrar el 23 i Shakespeare va morir el 23 d’abril, però del calendari julià —3 de maig del gregorià. Ara ens recorden que Josep Pla també va morir el 23 d’abril, tot i que de 1981.
A més d’aquests motius literaris, tan anglesos com catalans tenim Sant Jordi com a patró. Vaja, que excuses n’hi ha moltes. Tot sigui per la lectura.
Traduquímica 
I jo que em pensava que posaries les teves suggerències lectores…
El 23 d’abril de fa 4 anys també la va palmar el Borís Yeltsin. Alguna cosa a veure amb Sant Jordi segur que té…
Joan, de tant en tant ja deixo caure algun comentari de llibre, però no m’agrada fer-ho quan toca. Em faig el rebel. Tot i així, no pateixis, aviat en tindràs un altre.
Pons, no ho descartis.
Retroenllaç: La ressaca de Sant Jordi | Traduquímica et al.
Retroenllaç: Any sabàtic: catalans cercant per Sant Jordi | Traduquímica et al.