Tots sabem que els escalfadors elèctrics són una eina de tortura més que un aparell per facilitar la vida moderna quan hi ha més de dues persones en una casa. El que potser no sabem és que els escalfadors de gas són igual de terribles quan la gent amb qui vius no és gaire espavilada.

Seguint amb la meva indignació postmudança, la primera setmana vaig maleir la dutxa per la temperatura de l’aigua. Tot i tenir una aixeta d’aquelles regulables amb l’aigua freda a un costat i la calenta a l’altra amb totes les posicions intermèdies, només hi havia dues opcions: gelada i bullint. Hi havia un punt a la meitat que era la frontera i un lleuger toc cap a l’altre costat significava el canvi de gelat a bullint o a l’inrevés ignorant l’existència de la gradació de temperatures verificada científicament.

El primer dia vaig pensar que no li havia trobat el punt, el segon encara estava provant-ho, el tercer vaig veure que el problema no era la meva precisió. Vaig comprovar l’escalfador i, evidentment, estava al màxim de potència. A l’hivern pot fer falta pujar-la si l’aigua ve més freda de les canonades que pugen per l’exterior, però encara portem màniga curta! Vaig baixar l’indicador fins a una marca que algú havia fet amb retolador. El canvi ja no era tan brusc, però seguia sent difícil aconseguir una temperatura decent estable. Dos dies després vaig baixar-lo fins a una segona marca i ara ja em puc dutxar en pau.

I jo em pregunto com es dutxava aquesta gent abans d’arribar jo? Ningú no ho havia notat? I ningú no ha notat ara el canvi? Com a mínim jo no n’he sentit cap comentari. És tan fàcil menysprear els humans.