En un país seriós hi ha coses que no passen. El cas és que som a Espanya.

Els funcionaris sovint es queixen de la mala fama que tenen, i jo els entenc. El problema no és ser funcionari perquè a l’escola hi ha molts funcionaris que treballen de valent per un sou que no els fa justícia. El problema és la gent que cobra molt més del que justifica la funció que presumptament desenvolupa. Potser no en tenen la culpa; és normal treballar al mínim quan s’espera que facis menys que el que el sou indica.

Avui us parlaré d’una gent que no són funcionaris, però que segur que cobren molt més que es mereixen: les treballadores d’una oficina de CatalunyaCaixa de Vilafranca del Penedès. I no, aquest nom horrible d’estructura tan poc genuïnament catalana no influeix en la meva opinió.

Esperi un moment, hem sortit a esmorzar.

Abans de les vacances vaig passar a revisar l’estat d’una llibreta quasi buida que vaig obrir el primer any d’universitat per allò inútil de vincular-hi el carnet universitari. Hi havia tres dones, dues atenent clients i una passejant. La que passejava va dir a la que m’atenia que anés a esmorzar i ella s’ocuparia de mi. Li vaig haver d’explicar tot una altra vegada i, de sobte, va aparèixer una cua considerable darrere meu. La dona em va fer canviar del mostrador a l’apartat on hi havia l’altra dona –i torna-ho a explicar tot– per atendre la cua.

Mentrestant, el caixer es va empassar la llibreta d’una noia a la que vaig sentir com decidien ignorar perquè estaven saturadíssimes. Uns cinc minuts després la noia de la llibreta va entrar indignada per la falta deliberada de resposta a la seva crida. La dona del mostrador el va deixar per atendre-la i va manar a la que m’atenia a mi que passés al mostrador. Un minut després tornava amb mi disculpant-se pel comportament dels clients impacients a l’hora punta.

A aquestes alçades és obvi qüestionar el dret d’esmorzar en hores de feina, especialment a l’hora punta. Jo sempre esmorzo abans d’anar a la feina i no em crec un ésser amb el poder superior de fer-ho. Si la gent vol una pausa per esmorzar, que es facin professors i que esmorzin al pati; això sí, mentre segueixen treballant vigilant els nens.