Fa una setmana us vaig parlar de paraules angleses. Avui també parlaré de paraules, però de noms de marques i com les podem arribar a sentir pronunciar.

Deixant de banda l’espanyolització que es fa de totes les marques (no sentireu ningú dir colgueit en comptes de colgate), moltes altres no haurien de suposar cap problema, però la vida és plena de sorpreses. Estranyament, fa dos dies vaig sentir un noi parlant per telèfon i proposant a algú trobar-se davant del cónsum, entonació a l’anglesa d’una cosa tan senzilla i catalana com és pronunciar cunsum. A l’altre extrem tenim la mare d’una amiga meva que, sabent que es tracta d’una empresa catalana, l’anomenava pans i company en comptes de pans and cómpani.

La caixera lenta?

Però no es tracta només d’escollir idioma; hi ha qui prefereix l’estil lliure. La meva mare va estar molt de temps comprant al seixeler en comptes del ixlequer —intent de representar vulgarment la pronunciació de Schlecker. Per sort, va fer una aproximació considerable i ara l’anomena esleiquer; i puc acceptar el canvi de ix per es, però no entenc aquesta i extra, tot i que potser va trobar en algun racó de la memòria el nom similar d’aquell personatge que va sentir tantes vegades quan de petits vèiem Salvados por la campana.

D’altra banda, qui no sap idiomes i n’és conscient, es limita a utilitzar un mot familiar similar directament. Com aquell home que va entrar a l’estanc on treballa el meu germà i li va demanar una recàrrega per al seu mòbil orégano. Quan el meu germà va voler assegurar-se que es referia a oranj la resposta va ser “¿Pues no se parece orégano a eso más que a movistar?” I és que l’home tenia raó.