Ja tenim aquí una nova entrega de les virtuts de la biblioteca Jaume Fuster, que no són poques.

Fa unes setmanes que sempre em situo al mateix costat de la biblioteca. Fins llavors sempre m’havia posat a les taules de l’interior, més lliures i espaiades, però ara m’assec a les de prop dels finestrals, on s’aglomera tothom. El canvi no va ser una qüestió de gust personal, sinó una obligació de l’estat de les instal·lacions.

Un dia d’aquells que cap endoll de la taula on m’havia posat no funcionava, vaig iniciar un periple a la recerca de l’endoll promès, que diuen que proporcionarà l’electricitat eterna. Com que no vaig trobar cap endoll que funcionés en tres sectors de la zona interior, vaig informar a una bibliotecària que hi havia un problema.

“On ho has provat?” va preguntar. “Ah, és clar! És que en aquell costat de vegades se sobrecarrega i es desconnecta. T’has de posar a l’altre costat.” Evidentment! Que estúpid que vaig ser volent utilitzar els endolls que no funcionen quan tothom sap que només funcionen els que funcionen… Qui havia de dir que cometria el típic error de l’usuari que pensa que les instal·lacions estan en condicions i que les pot usar amb normalitat?