ROMEU, Neus. Riu avall. Barcelona: Editorial La Plana, 2013.
“El fet que la seva mare l’obligués a casar-se amb un home no desitjat li farà perdre la il·lusió de viure. A mesura que passa el temps s’adona que la sort no l’acompanya i que només ella pot canviar-la.”
La criatura.
Una novel·la planera, tot i que no per això mancada de múltiples oportunitats per a la reflexió i el debat. Riu avall és l’autobiografia introspectiva d’una dona nascuda a mitjan segle passat a qui la sort no ha acompanyat, però que no defalleix ni abandona els seus valors.
A mi em va recordar l’escenari de La plaça del Diamant, la directora editorial compara l’obra amb La família de Pascual Duarte, de Camilo José Cela. Suposo que ja us podeu fer una idea de l’estil de la narració.
Aquest és el primer llibre de Neus Romeu i es va presentar ahir dimecres 20 de març. Ara potser us pregunteu com en puc exposar tan d’hora la meva opinió i, a més, en passat. Bé, és que jo ja fa un any que el vaig llegir, quan la Neus va confiar en mi per a la correcció de la seva criatura.
Traduquímica 
L’enhorabona per la part que et toca. Això deu ser com exercir de padrí en un bateig, oi?
Gràcies. No sé si és com ser padrí perquè mai no ho he estat i realment el padrí no fa gaire. Potser ho relacionaria més amb un cirurgià (si vols plàstic), de qui ningú no es recordarà si l’operació surt bé i el primer a rebre si surt malament.
Això sí, no em faig responsable de la coberta posterior del llibre, que vaig corregir com a favor abans de la impressió i les meves indicacions van ser ignorades. Però això és cosa de l’editorial, no castiguéssiu l’autora ara.