[Entrada de març a Curiositat.cat]
Febrer és tan curt que si no fos pel fred que fa no ens adonaríem que ha passat. Doncs, alerta, que si no us heu adonat de les novetats i actualitzacions del Diccionari de la llengua catalana aquí en teniu un petit tast.
L’antic adjectiu enxubat -da ha cedit el protagonisme a anxovat -da, la nova i preferent forma d’un mot per descriure espais sense ventilació o atapeïts. El verb enervar ara també significa fer posar o posar-se nerviós i efectuar l’ablació d’un nervi, i els que practiquen el triatló ja són normativament triatletes.
Les expressions ase de càrrega o ase de feina o ase de treball —també possibles amb burro en lloc d’ase— són ara una manera normativa de referir-se a la persona que porta el pes més feixuc en un ofici o en una ocupació.
Un apunt menys lingüístic és l’eliminació de Plutó de la llista dels planetes superiors, ja que l’estiu del 2006 va deixar de ser un planeta oficialment. Una altra actualització científica és el canvi de nom de l’element de nombre atòmic 103 de laurenci a lawrenci.
Per als que els agraden els gentilicis, les noves incorporacions són: ademusser -a (Ademús), aiorí -ina (Aiora), ceretà -ana (Ceret), cirater -a (Cirat), enguerí -ina (Énguera), formiguerenc -a (Formiguera), requenenc -a (Requena), vall-de-rourà -ana (Vall-de-roures) i villener -a (Villena).
I, finalment, el bloc i el blocaire que havia normalitzat el Consell Supervisor del TERMCAT el 2005 han estat desestimats per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que ha afegit blog i bloguer -a i ha deixat els més graciosos sense metàfores ni jocs de paraules.
P. D.: Si per alguna malaltia neuronal us heu quedat amb ganes de més, podeu consultar el document d’esmenes complet.

Egocentrisme: el diccionari parlant d’ell mateix. (font)
Felicitats, has aconseguit fer una entrada del blog (no bloc) amena tractant un tema feixuc. això sí, aquesta gent que decideix m’enerven.
Gràcies. Mai no plou a gust de tothom en aquests temes, però trobo que ho han fet prou bé aquest cop.
Bah! que m’ho diguin a la cara com haig d’escriure!
En tot cas t’ho diran a l’ull, que la cara no l’ensenyes mai.
Enxubat? Jo sempre havia dit anxovat… pensava que venia d’anxova (per allò d’estar atapeït dins d’una llauna).
Tu i la majoria de gent, crec. Suposo que això és el que ha forçat el canvi. Realment, no en conec l’origen.