Watchmen. Zack Snider; Malin Akerman, Billy Crudup, Matthew Goode, Jackie Earle Haley, et al. United States, 2009.

«En una realitat alternativa, els superherois amb disfresses són part del dia a dia en la societat de 1985. Quan un dels seus companys és assassinat, el vigilant emmascarat Rorschach es posa en marxa i descobreix un pla per matar i desacreditar els superherois. A mesura que es retroba amb l’antic grup, Rorschach s’ensuma una horrible conspiració de llarg abast.»

Digueu «no»

Com veieu, l’argument és simple: algú mata un heroi, els herois es reuneixen de nou i el dolent vol fer quelcom dolent de debò. Altre cop ens venen una excusa insultantment barata per justificar lluites, explosions, armes i soroll en abundància; un costum nord-americà que estaria bé en una pel·lícula de 70 minuts, però mai en un malson de 162 minuts (2 h 42 min).

Creieu-me, no veureu res durant tota aquesta eternitat tret d’efectes especials. Després d’una hora de llargmetratge, es té la sensació que no ha passat res i que l’acció no va enlloc; del tot innecessari.

En resum, Watchmen és una pel·lícula que només pot veure una persona amb molt de temps lliure i gens de criteri cinematogràfic —algú com jo— i encara se’n penedirà.